Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Muradiye

Plantilla:Infotaula geografia políticaMuradiye
Imatge
Tipusdistricte de Turquia i vila Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 38° 59′ 41″ N, 43° 46′ 05″ E / 38.9947°N,43.7681°E / 38.9947; 43.7681
EstatTurquia
ProvínciaProvíncia de Van Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Arberani (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població49.688 (2018) Modifica el valor a Wikidata (54,48 hab./km²)
Predom. ling.kurd, turc
Geografia
Superfície912 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.700 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal65500 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webmuradiye.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

Muradiye (antigament, en armeni Berkri [armeni: Բերկրի]; kurd: Bêgirî) és una ciutat de Turquia, i un districte de la província de Van. Antigament formà part d'Armènia bagràtida, dins la regió de Vaspurakan a l'est de la punta nord-est del llac Van, al nord-est d'Erciş.

Història

Poblada per àrabs a partir del 770, quedà inclosa a l'emirat Qaysita des del 771. Ala al-Djahapi de Manazkert fou encarregat vers el 850 de fer operacions militars a Vaspurakan. Ala va saquejar els districtes de l'Albag i sud-est del llac Van i després va entrar a Vaspurakan i es va instal·lar a Ardjudj, però fou sorprès pel príncep Ashot Ardzruni que el va derrotar completament. Ala va fugir i es va refugiar a Berkri (850). El seu emir era encara feudatari dels qaysites vers el 900.[1]

Més tard fou incorporada als dominis dels musafírides i el 1034 el catepà de Vaspurakan Constantí Kabasilas va ocupar Berkri al musafírida Abul Haidja ben Rabib al-Dawla, nebot de Wahsudan ben Mamlan de l'Azerbaidjan. El nou governador romà d'Orient, Gantzi, va deixar la ciutat desguarnida per uns dies (per anar a buscar farratge pels animals) i un presoner de la ciutat, un antic cap militar de nom Kehtrik (o Alim), va fer saber als musafírides que estava sense protecció; la ciutat fou sorpresa i Gantzi va morir. Un exèrcit enviat el 1035 sota comandament del patrici Nicetes Pegonites, va recuperar la ciutat que els defensors van lliurar a canvi de poder sortir sans i estalvis.

L'any 1055 el seljúcida Toghrul Beg va ocupar la ciutat de Berkri i la d'Ardjesh, poblades ambdues per musulmans.[2]

Referències

  1. M. Chahin The Kingdom of Armenia: A History, p. 74
  2. Andrew C. S. Peacock Early Seljūq History: A New Interpretation p. 133, 239, 145 i 148
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9