Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Muğla

Plantilla:Infotaula geografia políticaMuğla
Muğla (tr)
مغله (ota) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusàrea metropolitana de Turquia i ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 13′ N, 28° 22′ E / 37.22°N,28.37°E / 37.22; 28.37
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia de Muğla Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població64.706 (2012) Modifica el valor a Wikidata (38,96 hab./km²)
Geografia
Superfície1.661 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud660 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal48000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webmugla.bel.tr Modifica el valor a Wikidata

Facebook: muglabsb X: muglabsb Instagram: muglabsb Youtube: UC1VVjI1HqtBDAi5rbsz7_Zg Modifica el valor a Wikidata
Muğla

Muğla és una ciutat del sud-oest de Turquia, centre del districte del mateix nom i capital de la província de Muğla on hi ha els coneguts centres turístics de Bodrum, Marmaris i Fethiye. Està situada en una plana. La població és de 61.550 habitants (estimació 2009). Des dels anys noranta del segle passat disposa d'una universitat.

Història

Fou l'antiga Mobolla o Mogolla, un petit establiment a mig camí entre Idras (després Estratonicea) al nord i Idyma (moderna Şûrêgel) al sud-oest. La ciutat és esmentada al segle ii aC temps en què formava part de la federació cària oriental aliada a Taba (moderna Tavas) i altres ciutats, les quals estaven sota domini de Rodes (la Perea Ròdia). Fou doncs ròdia, domini que va durar del 167 aC al segle ii quan va quedar plenament integrada a l'Imperi Romà. Ni d'aquest període ni del període romà d'Orient s'ha conservat cap resta.

A la segona meitat del segle xiii estava en mans dels Menteseoghullari que tenien centre a Milas i Pecin (Beçin), i per un moment fou seu d'un príncep de la dinastia vers 1375-1391. Va passar a l'otomà Baiazet I el 1391, però amb la derrota davant Tamerlà el juliol del 1402 la dinastia de Mentese fou restablerta fins al 1424 quan Murat II hi va posar final. Després fou seu d'un sandjakbegi (sandjak de Mentese). El primer registre fiscal és de Baiazet II (1481-1512). Al segle xvi hi va viure el lexicògraf mawlawi Shahidi, actiu propagador del misticisme. Va tenir un comerç regional actiu als segles xvi i xvii tot i estar allunyada de les rutes de caravanes i un notable creixement demogràfic, que es va aturar el segle xviii. Als segles XIX i XX el seu creixement fou reduït. El 1903 tenia 10.215 habitants i el 1927 el cens era similar després de la sortida dels grecs i armenis. El 1970 tenia 18.624 habitants, però cinc anys després ja eren 24.178, passant a més de 27.000 el 1980.

Bibliografia

  • George Ewart Bean (1989). Turkey beyond the Meander ISBN 978-0-7195-4663-1. John Murray Publishers Ltd, Londres.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9