John Mandeville
El seu viatgeJoan de Mandeville va partir cap a Egipte el dia de Sant Miquel de 1322. Afirma, a la seva tornada, que va ser un mercenari al servei del soldà, llavors en lluita amb els beduïns. D'Egipte va anar a Palestina, va seguir la ruta de la Seda i va visitar l'Índia, l'interior d'Àsia i la Xina. Va dir haver servit durant quinze anys en l'exèrcit del gran Kan. Després d'una absència de 34 anys, va tornar el 1356, anys posteriors a la pesta Negra del segle xiv, que va implicar una sagnant baixa demogràfica a Europa durant els anys 1347-1350. El relat dels seus viatges és considerat normalment com una impostura, encara que no referent al viatge d'Egipte, a raó del to emprat i dels relats d'altres exploradors anteriors. El relat del seu viatgeSegons alguns crítics, a la seva presumpta tornada, va decidir, amb l'ajuda d'un metge de Lieja, posar en paper les històries que havia passat. El seu relat es va convertir en una de les obres més cèlebres de l'edat mitjana, i probablement més que les dels seus contemporanis Christine de Pisan o Joan Sense Por, duc de Borgonya. Descriu el món conegut en la seva època, de forma notable l'extrem oriental d'Àsia, que era llavors poc conegut pels occidentals: només els franciscans i els dominics, així com a Marco Polo, es van atrevir a aventurar-se en regions tan llunyanes. El relat dels primers missioners (Guillem de Rubrouck) o d'exploradors com a Marco Polo estaven poc difosos en Occident en aquella època. John de Mandeville es va referir a les possibilitats teòriques de la circumnavegació del món. Es diu que John de Mandeville va influir en el jove Cristòfor Colom. John de Mandeville descriu els seus itineraris, insereix històries i llegendes fabuloses en un relat de referències variades bíbliques i consideracions religioses. L'obra és en si mateixa, una compilació i una síntesi d'un conjunt de viatges, incloent:
Es va reproduir més de 250 exemplars en deu idiomes, la qual cosa és considerable per a l'època, i va divulgar en gran nombre de persones occidentals, que la terra era esfèrica. L'estudi crític de l'obra, fet per Christiane Deluz, mostra que hi ha tres versions:
La versió insular seria la més antiga. Aquestes tres versions van ser traduïdes a diverses llengües vernacles. La diversitat de les fonts, referències, versions inicials i traduccions en idiomes vernacles, fa difícil verificar les informacions. Edicions recents
Referències
Enllaços externs
|