|
Samuel Johnson
 Dr. Samuel Johnson (Lichfield, Staffordshire, 7 de setembre del 1709 - 13 de desembre del 1784), comunament conegut simplement com a Dr. Johnson, va ser una de les figures literàries més importants d'Anglaterra: poeta, assagista, biògraf, lexicògraf, i considerat per molts com el major crític literari anglès. Johnson era posseïdor d'un gran talent i d'una prosa amb un estil inigualable. El Dr. Johnson és, potser, més conegut entre estudiants de filosofia per la seua "refutació" de l'idealisme proposat per Berkeley. Durant una conversa amb Boswell, Johnson es va enfurir davant del suggeriment que l'immaterialisme berkeleyà era irrefutable; dirigint la seua vista a terra, immediatament va potejar amb força una pedra pròxima i va proclamar: «Així és com el refute!». Vida i obraFill d'un pobre llibrer, Johnson naix a Lichfield, Staffordshire. S'educa primer en la Lichfield Grammar School. El 31 d'octubre del 1728, poc després de complir els dinou anys, ingressa al Pembroke College, a Oxford. Passats només tretze mesos la seua pobra situació econòmica l'obliga a deixar Oxford sense cap títol. Intenta, llavors, treballar com a instructor i mestre d'escola, però és rebutjat pel director de l'Adam's Grammar School, el reverend Samuel Lea, i troba treball després en una escola de Stourbridge. A vint-i-cinc anys, contrau matrimoni amb Elizabeth "Tetty" Porter, una vídua que el sobrepassava en vint-i-un anys.  L'any 1737, Johnson, sense un centau, es muda a Londres junt amb el seu exalumne David Garrick, i comença a escriure per a The Gentleman's Magazine, sota la direcció d'Edward Cave. Durant les següents tres dècades, Johnnson escriu copiosament: assajos, poesia, biografies, reports parlamentaris i fins i tot del catàleg de la Harlein Library. Continua vivint en la pobresa. Els seus treballs més importants d'aquest període són potser el poema London (1738) i Life of Savage (1745). Aquest últim conta la vida de l'escriptor Richard Savage, amic seu, qui havia compartit amb Johnson la seua pobresa i havia mort l'any anterior. Entre 1747 i 1755, Johnson compon potser la seua obra més coneguda, A Dictionary of the English Language. Tot i ser molt elogiada i incalculablement influent, Johnson no hi guanya gaires diners, en haver hagut de costejar el llarg procés d'escriptura. Durant aquest temps, també publica una sèrie de treballs gairebé setmanals titulats The Rambler (El divagador). Generalment de temàtica moral o religiosa, aquests assajos són més seriosos del que el seu títol suggereix, i continuen apareixent fins al 1752. No són gaire populars, però una vegada compilats en un únic volum tenen una gran acceptació. L'esposa de Johnson mor poc després d'aparèixer-ne l'últim lliurament. Johnson comença a escriure una altra sèrie, The Idler (L'ociós), l'any 1758. Aquests assajos són més breus i menys seriosos que els anteriors, i es publiquen setmanalment durant dos anys. A diferència de The Rambler, publicat de manera independent, The Idler apareix en un diari setmanal. L'any 1759, publica la novel·la satírica Rasselas, suposadament escrita en dues setmanes per pagar el funeral de sa mare. Johnson, no obstant això, és repudiat en aquesta època per la seua prosa, que acusen de dilatada; el poeta contemporani Charles Churchill en fa al·lusió en escriure: "He for subscribers baits His hook / and takes your cash, but where's the book?" (Per als subscriptors prepara el seu esquer/ i pren els teus diners, però on és el llibre?). L'any 1762, Johnson rep una pensió governamental de tres-centes lliures anuals, principalment gràcies als esforços de Thomas Sheridan i l'Earl de Bute. L'any següent, coneix James Boswell, el seu futur biògraf. Més o menys al mateix temps, forma "El club", un grup literari que inclou Joshua Reynolds, Edmund Burke, David Garrick i Oliver Goldsmith. Johnson, en aquesta època, ja és una celebritat; el 1765, rep un doctorat honorífic del Trinity College de Dublín, seguit per un d'Oxford deu anys després. El 1765, coneix Henry Thrale, un opulent cerveser i membre del Parlament. Al cap de poc es fan amics, i Johnson s'integra en la família: viurà amb els Thrale els següents quinze anys, fins a la mort de Henry l'any 1781. Els diaris i la correspondència de Hester Thrale són, després del material de Boswell, la font d'informació més important que hi ha sobre Johnson. En 1773, deu anys després de conèixer-se, Boswell i Johnson s'embarquen en un viatge per les illes occidentals d'Escòcia, el testimoni del qual queda plasmat en el llibre A Journey to the Western Islands of Scotland (1775) (La versió de Boswell, The Journal of a Tour to the Hebrides, es publica el 1786.) La seua visita a les terres altes d'Escòcia i a les illes Hèbrides té lloc durant la pacificació posterior a l'era Jacobina, quan el sistema de clans escocés estava sent obliterat i la cultura gaèlica romantitzada. Johnson ataca durament els qui asseveren que els poemes sobre Ossian de James Macpherson són traduccions de la literatura escocesa antiga, sota la falsa premissa que el llenguatge escocés gaèlic "mai va ser una llengua escrita". Tanmateix, Johnson contribueix a la seua fomentació demanant que es traduïsca la Bíblia a aquest idioma, la qual cosa es fa al cap de poc. Fins llavors, els gals escocesos havien depès de la versió gaelicoirlandesa de Bedell. Durant la dècada del 1770, Johnson passa molt de temps a Edimburg junt amb Boswell i Lord Monboddo, amb els quals s'escriu profusament i intercanvia crítiques literàries. L'últim treball important de Johnson és el Lives of the English Poets, projecte comissionat per un consorci de llibrers londinencs. Aquest llibre consisteix en un recull d'estudis crítics i biogràfics que serveixen de prefaci a diverses antologies poètiques. Johnson mor el 1784, i és soterrat a l'Abadia de Westminster. PerfilD'imponent complexió física, Johnson tenia la vista i l'oïda molt dèbils; el seu rostre presentava diverses cicatrius, per haver patit escròfula quan era petit, i també patia de diversos tics i moviments involuntaris. Els símptomes descrits pels seus contemporanis suggereixen que Johnson pot haver patit la síndrome de Tourette, i possiblement de trastorns obsessivocompulsius. Tendia al que llavors s'anomenava malenconia. Johnson era un anglicà devot i conservador, un acèrrim tory, i un home compassiu, que va allotjar diversos dels seus amics en dificultats econòmiques. Tot i haver donat suport a la causa jacobina, va acabar acceptant la successió hannoveriana a l'època de Jordi III. Johnson va ser un pensador en extrem original i independent durant tota la seua vida, la qual cosa explica la seua profunda afinitat cap a l'obra de John Milton, malgrat la visió tan radical (i per a Johnson, intolerable) que tenia Milton en assumptes de política i religió. La fama de Johnson es deu en gran part a la reeixida biografia escrita per Boswell, Life of Johnson. Tanmateix, cal notar que Boswell el va conèixer després que aquest haguera aconseguit ja la fama i una certa estabilitat econòmica, per la qual cosa el llibre tendeix a retratar aquesta última etapa. S'explica, llavors, que Johnson siga comunament conegut com un acerb però entranyable personatge d'alta societat, tot i haver viscut en la pobresa durant gran part de la seua vida. Abans d'assentar-se a Londres, Johnson va residir a Birmingham; un fris en l'Old Square hi va immortaliltzar la seua estada. La Birmingham Central Library conté una importantíssima col·lecció de la seua obra, amb uns dos mil volums, incloent-hi moltes primeres edicions, a més de nombrosos periòdics literaris i llibres sobre ell. Obres selectes
Bibliografia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
