Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Eğirdir

Plantilla:Infotaula geografia políticaEğirdir
Imatge
Tipusdistricte de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 37° 52′ 30″ N, 30° 49′ 49″ E / 37.875°N,30.8303°E / 37.875; 30.8303
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia d’Isparta Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població32.436 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialturc Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud926 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal32500 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webegirdir.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

Eğirdir (o Eğirdir Gölü, abans Eğridir, Egridir, també escrit Egirdir o Egerdir, grec Akrotiri) és una ciutat a una península a l'extrem sud del llac del mateix nom, a Turquia a la província d'Isparta, a 186 km al nord d'Antalya. És capital del districte d'Eğirdir. El nom fou canviat vers 1982 perquè Eğridir vol dir "La que està torta".

El llac

El llac té una superfície de 482 km² i és el quart més gran de Turquia i el segon més gran d'aigua dolça. Al llac hi ha dues illes: Yeşil Ada ("Illa Verda", fins al 1923 Nis Ada, amb un monestir grec) i Can Ada ("Illa de la Vida").

La ciutat

Eğirdir des de Yeşilada

La vila es va dir Limnai en època clàssica. Podria haver estat la Prostanna seu d'un bisbat en l'alta edat mitjana. Fou conquerida probablement per Kilidj Arslan III junt amb Isparta. Fou la capital del beylik d'Hamid i l'emir Falak al-Din Dundat (vers 1300) li va donar el nom de Felekbar o Felekabad. El 1381 o 1382 el darrer emir Huseyn Beg va vendre els seus drets al sultà otomà Murat I. El 1403 fou conquerida per Tamerlà junt amb l'illa fortificada de Nis Ada (el 10 de febrer o el 12 de març de 1403) i la va cedir als karamànides restaurats; aquests la van haver d'entregar als otomans el 1425 i va esdevenir una liwa de l'eyalat d'Anadolu. Al segle xix Hamideli (Isbarta) va esdevenir sandjak del wilayat de Konya.

Destaca la ciutadella construïda per Kaykubad I, avui en ruïnes, i la mesquita d'Ulu Djami i la madrassa de Tash (datada el 1238). El 1950 la població era de 5766 habitants i el districte en tenia 26.820.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9