Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bestiari (llibre)

Un bestiari és un tipus de llibre que recull les bèsties i monstres explicant la seva simbologia i atributs. És un gènere literari bàsicament medieval, en què es transmetia mitjançant manuscrits il·luminats amb funció didàctica (els animals es relacionaven amb les virtuts i defectes, seguint la tradició de la faula, o bé exemplificaven les meravelles del món creat per Déu).[1]

El gènere dels bestiaris va assolir el cim al segle XII[2], si bé va continuar en el Renaixement i com a inspiració perduren en la literatura contemporània.

A l'Edat Mitjana l'ús de l'al·legoria era predominant a les obres escrites i els bestiaris medievals seguien aquesta tradició.[2] Amb la presentació d'éssers híbrids meitat humans feien preguntes sobre quina és l'essència de la humanitat, contrastant-la amb la deformitat i l'animalitat.[3]

Els bestiaris en llatí s'agrupen en famílies:[4]

  • Família I: basada en el Physiologus grec; conté tres subfamílies, segons usin a més a més Isidor de Sevilla, Hugues de Fouilloy o no.
  • Família II: basada en una barreja d'escriptors cristians.
  • Família III: basada en Bernard Silvestre.
  • Família IV: bestiaris d'inspiració anglesa.
  • Família V: bestiaris d'inspiració alemanya.

Hi ha bestiaris en altres llengües, entre aquestes el català.

Bestiaris medievals

Bestiaris contemporanis

Referències

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.58. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014]. 
  2. 2,0 2,1 Dendler, 2006, p. 193.
  3. Dendler, 2006, p. 194.
  4. Willene B. Clark, « The Illustrated Medieval Aviary and the Lay-Brotherhood », a Gesta, International Center of Medieval Art, vol. 21, no 1, 1982,

Bibliografia

  • Dendle, Peter «Cryptozoology in the Medieval and Modern Worlds: RESEARCH PAPER». Folklore, 117, 2, 2006, pàg. 190-206. DOI: 10.1080/00155870600707888.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9