Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Clima atlàntic

Mapa del món que mostra les zones de clima oceànic.
  Cfb
  Cfc
  Cwb
  Cwc

El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits. Es dona a la façana occidental dels continents, i se situa entre zones de clima mediterrani cap a la zona que s'aproxima a l'equador i les zones de clima polar a mesura que ens aproximem als pols.

A la península Ibèrica aquest tipus de clima es troba al terç nord, des del nord de Portugal, Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, nord de Navarra, Pirineu aragonès, Vall d'Aran i part de les comarques del Ripollès i la Garrotxa.

Característiques

  • Temperatures suaus oceàniques, sense grans contrastos entre les estacions. Per exemple Vigo passa dels 10 graus de gener de mitjana als 20 graus al juliol. La probabilitat de glaçades és molt baixa. Altres localitats de clima oceànic de muntanya com Vielha presenten freds més rigorosos a l'hivern però l'estiu és força fresc (17 °C al Juliol) i el contrast entre hivern i estiu no passa dels 15 graus.
  • Pluviometria elevada i sobretot bastant regular i constant, encara que a l'estiu pot ser insuficient també hi ha pluges que són més abundants en el Cantàbric i Pirineu.
  • Hidrografia caracteritzada per rius curts i cabalosos de cabal abundant tot l'any, força constant.
  • Vegetació de roureda humida, fageda i prats.

Temperatura

Les característiques de temperatura varien entre els climes oceànics subtropicals des d'un punt de vista tèrmic, però preval més comunament un règim mesotèrmic, amb hiverns frescos però no freds i estius tebis, però no calents. Els estius són generalment molt més frescos que en àrees amb clima humit subtropical. La mitjana de temperatura del mes més càlid ha de ser menor de 22 °C, i el del mes més fred no ha de ser inferior a -3 °C (No obstant això, els científics nord-americans prefereixen 0 °C en el mes més fred).

Prop dels pols es troba la zona climàtica subpolar oceànica (Kopp CFC), amb hiverns relativament suaus (el mes més fred no és inferior a -3) i estius frescos i una estació d'estiu (la mitjana de temperatura almenys de 10 °C); exemples d'aquest clima inclouen parts de la costa d'Islàndia a l'hemisferi nord l'extrem sud de l'Argentina i Xile a l'hemisferi Sud (el fet que aquesta forma de clima existeix en ambdós hemisferis fa descartar termes com subàrtic o boreal) per denotar, però aquests termes encara són utilitzats per referir-se a climes caracteritzats per estius curts, són també sinònims per a les condicions del nord i, per tant, són inapropiats.

Vegetació

La vegetació típica al clima atlàntic consta de boscos d'arbre de fulla caduca, com castanyers i roures, amb presència de prats verds.

Clima oceànic d'estius secs

Entre el clima mediterrani Csa i l'oceànic cfb, es dona una transició al Csb, que podria definir-se com oceànic pel fet que les precipitacions són abundants la major part de l'any i la pluviometria anual a vegades supera els 1.000 mm, a més les temperatures són molt suaus, no superant a l'estiu els 22 °C de mitjana. D'altra banda presenta sequera estival a conseqüència de la transició al mediterrani, per la qual cosa no seria un clima oceànic típic.

Es dona en Portugal i sud de Galícia, costa oest dels Estats Units i el Canadà i sud de Xile.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9