El següent article mostra una llista de les vies romanes principals. Estan classificades per regions i se'n descriu breument el traçat. Entre parèntesis, i sempre que s'ha pogut, es descriu l'any de fundació de la via i sota quin mandat es va fer. En cursiva els noms llatins.
Via Julia Augusta (I): Perllongament de la Via Aurèlia i de la Via Postumia, de Gènova per Vado Ligure (Vada Sabatia), resseguia la costa lígur per Albenga (Albigaunum) i Ventimiglia (Albintimilium), després passava pels Alps marítims vers Arle (Arelate) o Tarascó (Tarasco), ja a la Gàl·lia on enllaçava amb la Via Domitia (-13 August).
Via Julia Augusta (II): D'Aquileia vers el nord per Zuglio (Iulium Carnicum) i pel Plöckenpass vers el Drautal, se separava a Irschen (castrum Ursen) i conduïa per Aguntum (prop de Lienz) i Innichen (Littamum) vers Veldidena (Wilten/Innsbruck), o bé per Teurnia (prop de Spittal) i Virunum (prop de Klagenfurt) vers Iuvavum (Salzburg).
Via Labicana: de Roma, sortia de la via Latina, per Labicum vers la via Praenestina.
Via Salaria Picena: Enllaçava la Via Flaminia i la Via Salaria. De Fano (Fanum Fortunae) vers Castrum Truentinum per Porto d´Ascoli a l'Adriàtic (ruta costanera).
Via Tiburtina: de Roma a Tibur (Tívoli). Després continuava com a Via (Tiburtina) Valeria (-286 Marcus Valerius Maximus).
Via Tiburtina Valeria També coneguda simplement amb el nom de Via Valeria. Perllongament de la Via Tiburtina per la vall de l'Aniene, prop de l'antic llac de Fucino; recorria la costa adriàtica vers Pescara.
Via Traiana: Alternativa a l'antiga via Appia. De Benevent per Ascoli Satriano, Canosa di Puglia, Ruvo i Bitonto vers Bari (Adria), i en tant que Via Traiana Costiera (ruta costanera) o bé en tant que Via Traiana Interna (per l'interior), a través de Rutigliano i Conversano, després vers Brundísium (109 Marcus Ulpius Traianus, Trajà).
Via Julia Augusta: perllongament de la Via Aurelia i de la Via Postumia. De Gènova per Vado Ligure (Vada Sabatia), recorria la costa ligur per Albenga (Albingaunum) i Ventimiglia (Albintimilium), llavors travessava els Alps-Maritims vers l'oest, cap a Arles (Arelate) i Tarascó, enllaçant amb la Via Domitia (-13 August)
Via XVII: de Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari directe passant per Chaves (Aquae Flaviae).
Via XVIII: també coneguda amb el nom de via Nova. De Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta) (79-80 legat C. Calpetanus Rantius Quirinalis Velerius Festus, sota el mandat de Vespasià i Tit, i restaurada amb Maximí el Traci).
Via XIX: de Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari més llarg que el de la via XVIII.[26]
Via XX: de Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari per loca maritima; aquest itinerari per la costa remuntava cap al nord fins a Brigantium (la Corunya); a partir de Lugo, s'ajuntava amb la via XIX per arribar a Astorga.[27]
Via Decia: de Zirl (Teriolis) prop d'Innsbruck per la nova ramificació de la Via Claudia Altinate pel Zirler Berg, per la vall de Leutasch, per Lermoos, e través de la vall del Lech a la vall de Tannheim, per l'Oberjoch vers Bregenz (Brigantium) (250 Decius).
Són les rutes que enllaçaven les colònies de la Renània amb la resta de l'Imperi, i diverses rutes estratègiques relacionades amb el limes.[37] Antsanvia, Via Iulia, Via Claudia Augusta, Ausoniusstraße,[38] Elisabethenstraße i Saalburgstraße.
↑Saltini, Antonio. Via Emilia. Percorsi inconsueti fra i comuni dell'antica strada consolare (en italià). Bolonya: Edagricole, 2003. ISBN ISBN 8850649584.
↑Wiseman, T. P.. Via Aurelia Nova and Via Aemilia Scauri. Epigraphica, 1971, p. 27-32.
↑Cavallo, Daniela. Via Amerina (en italià). Roma: Istituto Poligrafico dello Stato, 2004.
↑«La Via Annia». veneto.eu. Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 7 setembre 2018]. «progecte de valorització de la via romana»
↑Stazio, Attilio. Via Appia: da Roma a Brindisi attraverso Capua e Benevento (en italià). Nàpols: Edizioni del sole, 1987.
↑Provincia di Roma, Assessorato alla cultura, La via Ardeatina Laurentina, Progetto VIE. La via Ardeatina Laurentina, Progetto VIE (en italià). Palombi Editori, 2001. ISBN 978-88-7621-243-7..
↑«Via Aurelia» (en anglès). Universitat de Chicago. [Consulta: 7 setembre 2018].
↑Giovagnoli, M.; Anappo, A. La Via Portuense-Campana. Roma: Municipio Roma XI, 2012, p. 1-10.
↑Mosca, Annapaola. Via Cassia: un sistema stradale romano tra Roma e Firenze (en italià). Olschki., 2002.
↑De Bon, A. «Dall'Adriatico al Brennero per la via Claudia Augusta Altinate» (en italià). Athesia Augusta, XVII, 1939.
↑Gardner, Robert «The Via Claudia Nova» (en anglès). The Journal of Roman Studies, 3 (part 2), 1913, pàg. 205-232.
↑«Via Clodia» (en italià). Provincia de Viterbo. [Consulta: 9 setembre 2018].
↑«Via Collatina» (en italià). Enciclopedia Italiana, 1931. [Consulta: 20 setembre 2018].
↑«The Via Flaminia» (en anglès). Universitat de Chicago. [Consulta: 9 setembre 2018].
↑Bishop, M.C.. The Secret History of the Roman Roads of Britain: And their Impact on Military History (en anglès). Pen and Sword, 2014, p. 98–99.. ISBN 978-1848846159.
↑Borstad, Karen A. «History from Geography: The Initial Route of the Via Nova Traiana in Jordan». Levant
The Journal of the Council for British Research in the Levant, 40, 2013, pàg. 55-70.