Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Via Labicana

Infotaula carreteraVia Labicana

Modifica el valor a Wikidata
Tipusvia romana i estructura romana Modifica el valor a Wikidata
Recorregut
Estat
Llocs que travessa

Via Labicana (en llatí via Labicana, en grec antic ἡ Λαβικανὴ ὁδός) va ser una via romana que sortia de la porta Esquilina a Roma i portava fins a la ciutat de Labicum a uns 25 km de Roma, on després seguia en la mateixa direcció cap a les muntanyes Albanes i s'unia amb la Via Llatina a l'estació de Ad Pictas. L'única estació entre Labicum i Ad Pictas era Ad Quintanas segons l'itinerari d'Antoní però la Taula de Peutinger afegeix Ad Statuas encara que no esmenta Ad Quintanas. Fins a Ad Quintanes seguia un curs paral·lel a la Via Prenestina. Aquesta via era més còmoda que la via Llatina, ja que estalviava la pujada als monts Albans, i per això a l'època final de l'Imperi era la més freqüentada, i la via Llatina es considerava un ramal d'aquesta, tal com ho diu l'Itinerari d'Antoní.

El seu itinerari es va reconstruir perfectament al segle xix. El punt exacte de Ad Pictas, això no obstant, no s'ha determinat. A la vora de la via, prop de Roma, hi havia diverses tombes, alguna d'elles prou grans; la més important és l'anomenada Torre Pignatara a uns 5 km de Porta Maggiore, que la tradició (sense cap fonament) diu que era la tomba d'Helena de Constantinoble, la mare de Constantí el Gran. Si que hi havia a la zona, a uns 8 km de Roma, la tomba familiar de l'emperador Didi Julià.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Via Labicana». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 9 juliol 2022].

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9