Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Donauwörth

Plantilla:Infotaula geografia políticaDonauwörth
Imatge
Tipusgran ciutat de districte, municipi urbà i capital de districte Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 48° 43′ 06″ N, 10° 46′ 37″ E / 48.7184°N,10.777°E / 48.7184; 10.777
EstatAlemanya
Estat federatBaviera
RegierungsbezirkSuàbia
Districtedistricte de Donau-Ries Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població20.108 (2023) Modifica el valor a Wikidata (261,01 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície77,04 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perDanubi Modifica el valor a Wikidata
Altitud410 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creaciósegle XI Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governJürgen Sorré (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal86609 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0906 Modifica el valor a Wikidata
Clau de regió d'Alemanya097790131131 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya09779131 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webdonauwoerth.de Modifica el valor a Wikidata

Donauwörth (alemany:ˌdoːnaʊˈvøːɐ̯t; Alemany suabi: Donawerd) és una ciutat i la capital del districte de Donau-Ries a Suàbia, Baviera, Alemanya. Es diu que va ser fundada per dos pescadors a la confluència dels rius Danubi (Donau) i Wörnitz. La ciutat forma part de la ruta panoràmica anomenada "Romantische Straße" (Camí romàntic).

La ciutat està situada entre Munic i Nuremberg, 46 km al nord d'Augsburg.

Història

Donauwörth va créixer al llarg dels segles XI i XII sota la protecció del castell de Mangoldstein, es va convertir al segle XIII en seu del duc Lluís II de Baviera, que, tanmateix, aviat es va retirar a Munic per escapar de la seva dona, la duquessa. Maria de Brabant, a qui hi havia decapitat per una sospita infundada d'infidelitat. La ciutat va rebre la llibertat del Sacre Imperi Romanogermànic el 1308, i va mantenir la seva posició malgrat les invasions de Baviera fins al 1607, quan la interferència dels habitants protestants amb l'abat de Heilig-Kreuz va provocar una llei imperial que autoritzava el duc. de Baviera per castigar-los pel delicte.[1][2]

És històricament important per a Alemanya com a lloc d'un dels incidents que van provocar la Guerra dels Trenta Anys (1618–1648). El 1606, la majoria luterana va prohibir als residents de l'Església catòlica de la ciutat la celebració d'una processó anual de Markus, provocant un motí. Durant la guerra, va ser assaltat per Gustau II Adolf (1632) i capturat per Ferran III (1634).[3]

Donauwörth va ser més tard l'escenari de la Batalla de Schellenberg (o Batalla de Donauwörth) el 2 de juliol de 1704, durant la Guerra de Successió (1702–1713). La batalla va rebre el nom del poble i els terrenys alts darrere de la ciutat. John Churchill, primer duc de Marlborough, marxava de Flandes a Baviera i va arribar al Danubi. Els francesos van decidir fer una travessia del Danubi a Donauwörth, on van ser sorpresos per les tropes de Marlborough i després de durs combats es van retirar. Això va permetre a Marlborough capturar Donauwörth i creuar el Danubi sense cap problema. Una altra batalla de Donauwörth el 7 d'octubre de 1805 va obrir la campanya d'Ulm de Napoleó.

Ciutadans destacats

Franz Hartmann
  • 1291–1351 Margareta Ebner, mística alemanya
  • 1499–1543 Sebastian Franck, va ser un lliurepensador, humanista i reformador radical alemany del segle XVI.
  • 1838–1912 Franz Hartmann, teòsof, ocultista, geomancer, astròleg i autor.
  • 1848–1934 Michael Deffner, filòleg i arqueòleg
  • 1861–1933 Ferdinand Bonn, actor d'escenari i cinema
  • 1901–1983 Werner Egk, compositor
  • 1942 Werner Schnitzer, actor
  • 1948 Manfred G. Schmidt, professor de ciència política
  • 1980 Carolin Hingst, saltador amb perxa
  • 1980 Sercan Güvenışık, futbolista

Ciutats agermanades

Donauwörth està agermanada amb:

Església Kloster Heilig Kreuz, Decoracions sobre l’altar major.

Referències

  1. Gengler, Heinrich Gottfried Philipp. Codex juris municipalis Germaniae medii aevi: Regesten und Urkunden zur Verfassungs- und Rechtsgeschichte der deutschen Städte im Mittelalter (en alemany). F. Enke, 1863. 
  2. Stutz, Ulrich «von Schwind, E. und A. Dopsch, Ausgewählte Urkunden zur Verfassungs - Geschichte der deutsch-österreichischen Erblande im Mittelalter». Zeitschrift der Savigny-Stiftung für Rechtsgeschichte. Germanistische Abteilung, 17, 1, 01-08-1896, pàg. 174–175. DOI: 10.7767/zrgga.1896.17.1.174. ISSN: 2304-4861.
  3. Engerisser, Peter; Hrnčiřík, Pavel. Nördlingen 1634: die Schlacht bei Nördlingen - Wendepunkt des Dreissigjährigen Krieges. Wissensdadt: H. Späthling, 2009, p. 25–36, 43–51, 80. ISBN 978-3-926621-78-8. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9