Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Via Domícia

Infotaula carreteraVia Domícia

(2006) Modifica el valor a Wikidata
Tipusvia romana i estructura romana Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Recorregut
Estat
Llocs que travessa

La Via Domícia (en llatí Via Domitia) fou una via romana que enllaçava Itàlia i Hispània.

Fou construïda el 120 aC pel procònsol Gneu Domici Aenobarb, dos anys abans de la fundació de Narbo Martius (Narbona). A Narbona, la Via Domícia es trobava amb la Via Aquitana, que des d'allà comunicava la costa mediterrània amb l'atlàntica del sud de la Gàl·lia. Travessava la ciutat pel fòrum, i en queden restes just davant del palau Vell de Narbona (per la banda de la porta de Gil Aicelin), que es van descobrir el 7 de febrer de 1997.

Des de Ruscino cap al S es dividia en dos per anar a enllaçar amb la Via Augusta a la serra de l'Albera: un camí d'adreçava cap a la costa, prenent l'antiga ruta de la Via Heràclia, i passava vora mar fins a l'actual punt fronterer entre Cervera i Portbou; l'altre camí anava per l'interior, per les fortaleses de les Cluses, fins a trobar la Via Augusta al coll de Panissars.

El camí o carrera de Carlemany

En el seu pas pel Rosselló, la veu popular ha associat de fa segles el suposat camí que va seguir l'emperador Carlemany en el seu camí cap a Hispània amb la Via Domícia, fins al punt que s'havia oblidat, en àmbit popular, el nom antic de la via, i se la coneixia amb el nom de carrera de Carlemany, primer, i camí de Carlemany, després. Es tracta d'un fals camí de Carlemany,[1] car en realitat es tracta de la romana Via Domícia.

Galeria d'imatges

Vegeu també

Bibliografia

  • Vidal, Pierre. «Un faux «chemin de Charlemagne» en Roussillon. La carrera de Carlos Magno». A: Annales du Midi: revue archéologique, historique et philologique de la France méridionale, Tome 40, N°157-158.. Toulouse: Imprimerie et librairie Edouard Privat, 1928. 

Referències

  1. Vidal 1928.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9