Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Coll de Panissars

Plantilla:Infotaula indretColl de Panissars
Imatge
El coll de Panissars, entre el priorat de Santa Maria de Panissars i el castell de Bellaguarda
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativael Pertús (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 27′ 16″ N, 2° 51′ 27″ E / 42.4544°N,2.8576°E / 42.4544; 2.8576
Serraladaserra de l'Albera Modifica el valor a Wikidata
Format per
Característiques
Altitud325 m Modifica el valor a Wikidata
Hi passaS'hi troben la D-914 i la N-2
Monument històric catalogat
Data8 març 2010
IdentificadorPA66000022
Monument històric catalogat
Jaciment arqueològic de Panissars
Data8 març 2010
IdentificadorPA66000022
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat decomuna del Pertús Modifica el valor a Wikidata

El Coll de Panissars[1] és un coll de la Serra de l'Albera, a 325 m alt, que comunica les comarques del Vallespir i l'Alt Empordà, concretament els termes municipals del Pertús i de la Jonquera. Està situat a ponent i immediatament sota el turó on s'alça el Castell de Bellaguarda. Per aquest coll passava, des de l'Antiguitat, el camí de Barcelona a Perpinyà, que posteriorment fou desplaçat al Coll del Pertús.

El Fortí de Panissars.

Al coll de Panissars hi ha les ruïnes d'un monestir-hospital benedictí medieval, el priorat de Santa Maria de Panissars, construït sobre una gran edificació romana, recentment descoberta i identificada amb la Mansio Summum Pyrenaeum (situada en el punt de trobada entre la Via Domitia i la Via Augusta), i sobre els anomenats Trofeus de Pompeu, que Pompeu el Gran hi erigí per commemorar la seva victòria sobre Quint Sertori. També hi ha l'antiga torre dels burots i un cementiri militar francès[2] d'època moderna.

Aquest coll és cèlebre per la batalla del coll de Panissars que hi va tenir lloc els dies 30 de setembre i 1 d'octubre del 1285, durant la Croada contra la Corona d'Aragó, relatada per Bernat Desclot a la seva crònica, en la qual l'exèrcit de Pere el Gran destruí el de Felip III de França.

Durant la Guerra de Jaume IV de Mallorca, les defenses contra l'invasor foren organitzades[3] per Berenguer Galceran de Pinós, al qual es van unir Andreu I d'Illa i Canet i Felip Dalmau I de Rocabertí.

En el coll hi ha la fita transfronterera[4] número 567, molt grossa, feta d'obra: es tracta d'una piràmide erigida el 1764, recentment restaurada. És una de les fites originals de després del Tractat dels Pirineus. A poc més de 500 metres cap a l'est, en el vessant sud-oriental del Fort de Bellaguarda, a 40 metres del reducte, hi ha la número 568, de la mateixa sèrie que l'anterior. Una mica més enllà hi ha encara la 569, ran del mur del cementiri de Bellaguarda, a 100 metres justos de l'anterior. Uns 200 metres més al nord-est, a prop del fortí avançat de Bellaguarda, al sud-est del camí cobert, hi ha la 570. Cent metres més enllà hi ha encara la 571. Encara, abans d'arribar al poble del Pertús es troben les fites 572 i 573, també en forma de piràmide, com totes les anteriors.

Referències

  1. «Coll de Panissars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Masanés, 2011.
  3. Juan Bautista Dameto, Vincente Mut, i Gerónimo Alemany, 1841.
  4. «Mojones de los Pirineos.com». info@mojonesdelospirineos.com. [Consulta: 5 agost 2016].

Bibliografia

  • Masanés, Cristina «Romans a l'Empordà». Sàpiens [Barcelona], núm. 99, 1-2011, p. 66-67. ISSN: 1695-2014.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9