Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Canosa di Puglia

Plantilla:Infotaula geografia políticaCanosa di Puglia
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 13′ 00″ N, 16° 04′ 00″ E / 41.2167°N,16.0667°E / 41.2167; 16.0667
PaísItàlia
RegióPulla
ProvínciaProvíncia de Barleta-Andria-Trani Modifica el valor a Wikidata
CapitalCanosa di Puglia Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població27.943 (2023) Modifica el valor a Wikidata (185,14 hab./km²)
Idioma oficialitalià Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície150,93 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud105 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniSabí de Canosa Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal76012 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0883 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT110004 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaB619 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcomune.canosa.bt.it Modifica el valor a Wikidata

Canosa di Puglia(llatí Canusium o Canisium)[1] és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Barletta-Andria-Trani. L'any 2001 tenia 31.445 habitants. Es troba a la riba dreta del riu Ofanto (antic Aufidus) a uns 25 km de la seva desembocadura. Està situada entre Benevent i Bríndisi. Té una antiga catedral del segle xi, i restes romanes (muralles, aqüeducte, amfiteatre, arc de Trajà...). La seva població volta els 35.000 habitants.[2]

La seva fundació s'atribueix, segons la llegenda, a Diomedes. Se suposa que va ser una colònia dels grecs però va passar a Roma el 318 aC durant la guerra samnita, quan la ciutat, després de veure devastat el seu territori, es va sotmetre al cònsol Luci Plauci Vennó.[3] La ciutat fou lleial a Roma i va mantenir la fidelitat durant la Segona Guerra Púnica. Després de la batalla de Cannes el 216 aC els romans que van sobreviure es van refugiar a la ciutat. Hanníbal no la va poder ocupar.[3] Però a la guerra social la ciutat es va revoltar com la resta de la Pulla, i durant la segona campanya (89 aC) fou assetjada sense èxit pel pretor romà Gai Cosconi, que va saquejar el territori. El 83 aC va ser l'escenari d'una gran batalla entre Sul·la i Norbà, i aquest darrer va ser derrotat i va haver d'evacuar la Pulla cap a Càpua.[3] Després d'això va entrar en decadència però va mantenir el seu rang municipal i sota l'Imperi era l'única ciutat de la Pulla junt amb les colònies de Lucèria i Venúsia que va restar important. Sota Marc Aureli va rebre una colònia romana i una inscripció l'esmenta com "Colònia Aurèlia Augusta Pia"; consten els noms complets dels senadors municipals o decurions de la colònia amb els seus rangs. Un aqüeducte construït per Herodes Àtic proveïa d'aigua a la ciutat (encara es poden veure les restes de l'aqüeducte).

Encara tenia certa importància quan els llombards la van saquejar i més tard els sarraïns. Sota domini romà d'Orient era la seu d'un arquebisbat. Els normands la van restaurar. Al segle xi es va construir la catedral que té adossat un mausoleu de marbre de Bohemon.[4]

La plana en la qual està situada la ciutat va ser el teatre de la batalla de Cannes el 216 aC i era coneguda com a Campus Diomedis però era un nom poètic mes que el nom real.

Referències

  1. Schulze, Wilhelm. Zur Geschichte lateinischer Eigennamen (en alemany). Weidmann, 1933, p. 313. 
  2. «Ricostruzione della popolazione 2002-2019». [Consulta: 5 febrer 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 The New Encyclopaedia Britannica (en anglès). vol.5. Encyclopaedia Britannica, 2003. ISBN 978-0-85229-961-6. 
  4. Cattedrali e basiliche in Italia. (en italià). Milano: G. Mondadori, 1998, p. 149. ISBN 88-374-1582-6. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9