L'Ajuntament fa servir com a escut un que no s'adapta al decret actual sobre els símbols dels ens locals de la Generalitat de Catalunya. L'escut en ús actual per l'Ajuntament es pot definir amb el següent blasonament:
D'or, 4 pals de gules; peu corbat amunt d'argent amb una rodella de sinople. Per timbre una corona reial oberta.
Història
L'origen de la vila se situa en l'any 1118, quan Ramon Berenguer III concedí la construcció del mercat al costat del monestir de Sant Pere, embrió de la vila actual. L'any 1252, Camprodon esdevingué vila reial i cap de la vegueria homònima i deixà d'ésser subjecta a la jurisdicció de l'abat del monestir. Entre el 1286 i el 1301 el vescomte de Castellnou va ostentar la jurisdicció de la vila, per bé que després va tornar a incorporar-se al patrimoni comtal-reial.
El 2 de febrer de 1428 fou l'epicentre d'un fort terratrèmol que hi causà uns 200 morts, i més de 1.000 a tota Catalunya. A més, des del segle xv fins a la segona meitat del segle xix, Camprodon patí diversos saquejos, incendis i destruccions causats per les mantes guerres que hi havia al dellà i deçà dels Pirineus en època moderna, i a les lluites intestines catalanes primer i espanyoles més tard. Així, hi ha constància del saqueig i incendi de la vila el 1470 a mans de Lluís XI de França, en el si de la Guerra Civil catalana (1462-1472). Durant la Guerra dels Segadors també patí saquejos francesos, que es repetiren el 1689 a mans del duc de Noailles durant la Guerra dels Nou Anys.[3] El 1794, en el context de la Guerra Gran, entre les monarquies absolutistes europees contra la França revolucionària, el general Dagobertcapturà i incendià la vila.[4]
La darrera destrucció que sofrí la vila se situa en el si de la tercera guerra carlina (1872-1876). En aquest cas, Camprodon es trobava dins el territori adscrit al bàndol carlí del pretendent Carles VII i fou escenari d'operacions militars.[5]
Amb l'arribada de la restauració borbònica i la pacificació social del territori, Camprodon experimentà una notable prosperitat i estabilitat. Entre la puixant burgesia catalana, Camprodon es convertí en una destinació de vacances de muntanya. La "Suïssa dels barcelonins", en paraules de Bosch de la Trinxeria, experimentà un fort creixement urbanístic, amb l'aparició d'immobles d'arquitectura singular. L'alcalde de BarcelonaBartomeu Robert i Yarzábal fou un dels primers membres de la colònia d'estiuejants burgesos a Camprodon, quan inicià el costum vers el 1877. La proximitat del ferrocarril a Sant Joan de les Abadesses augmentà la potencialitat turística de la vila. Amb tot, la Guerra Civil espanyola estroncà aquesta prosperitat turística, i fins a l'etapa del desarrollismofranquista, la vila no tornà a recuperar el turisme perdut, aquest cop com a turisme de masses. Actualment, Camprodon és una destinació important dels estiuejants de muntanya.
Església de Santa Maria. L'església parroquial de Camprodon és una barreja d'estils: edificada en romànic, té actuacions menors a les voltes de la nau central en gòtic i una capella annexa en barroc. El temple conserva l'Arqueta de Sant Patllari.
Hospital geriàtric. Edifici amb referències noucentistes. Va ser pagat per subscripció popular a través d'una junta formada per estiuejants i camprodonins. El pintor Darius Vilàs va fer donació de dos quadres pintats al fresc per a les dues sales grans.
Can Roig. Edifici modernista inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Capella del Roure. Petita capella oratori inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Passeig de la font Nova. Paral·lel al riu Ritort, és el lloc on es van construir les primeres cases d'estiueig l'any 1880.
Antiga fàbrica de galetes Birba. Construïda el 1929, té adossada la casa familiar i un jardí de mallofrers. Actualment (2015) a la nau abans ocupada per la fàbrica hi ha un parc infantil.
Pont nou. Bastit sobre el riu Ter, data del segle xii, amb actuacions als segles xvi i xvii, permetia l'entrada a la vila i era part de la via cap a la Cerdanya.
Casa de la Vila (Ajuntament).
Monòlit a Pau Pujol. Monòlit commemoratiu de pedra amb un basament del mateix material. Està situat a l'extrem d'un petit jardí públic al costat de la carretera de St. Joan. Cisellat a la pedra, es pot llegir: "Al dia 5 Octubre del 1794 mataren a Pau Pujol paraire a l'altra part de Ter los francesos per defansa la Fe i la Patri".
Casa Marquès. Imponent edifici, casa residencial del Marquès d'Alfarràs des del S. XVII, i actualment restaurada.
Castell. Muralles i baluards de l'antic castell de St. Nicolau.
Altres punts d'interès són:
Museu d'Isaac Albéniz. L'Ajuntament de Camprodon manté un museu dedicat al compositor català, nascut a la vila el 1860. Igualment, cada any a l'estiu se celebra un festival de música que porta el seu nom.[6]
Passeig de la Font Nova i Passeig Maristany. Ambdós passeigs són els eixos centrals de les zones residencials dels primers estiuejants burgesos que van arribar a Camprodon a la fi del segle xix i a començaments del segle xx. Alguns residents foren l'aleshores alcalde de BarcelonaBartomeu Robert i el president del govern de la Segona República espanyola, Juan Negrín.
Les fonts. La vila de Camprodon es feu famosa entre els seus estiuejants no solament pels seus paisatges pirinencs i temperatures agradables a l'estiu, sinó també per les seves mantes fonts a la rodalia del nucli urbà, com la Mare de la Font, la Font Nova, la Font de Sant Patllari o la Font del Vern.
Edificis modernistes. L'activitat lligada al turisme de principis del segle xx va comportar la introducció del Modernisme a la vila. Per exemple, l'antic hotel Rigat, ara anomenat Camprodon; Can Roig; Can Suris (també anomenada "la casa de les monges"); Can Blanch; Can Vila o Can Cabot.
Excursionisme. Des de principis del segle xx, amb Cèsar August Torras, Camprodon és un punt clau de les excursions de muntanya, a peu i en bicicleta. Més de 1.200 quilòmetres d'aquests camins han estat recentment marcats i rehabilitats.
Castells i fortificacions. Actualment ocupat per finques privades, l'antic castell de St. Nicolau encara mostra uns imponents baluards i muralles. Pels volts de Camprodon podem trobar les restes dels castells de Rocabruna, la Roca, i les Torre Cavallera i les ruïnes del Castell de Creixenturri, dominant l'entrada a la Vall de Camprodon, una a cada costat del riu Ter, pel pas de les Rocasses. Altres construccions més modernes, però actualment ocultes per la vegetació i abandonades, són els búnquers i fortificacions de la Línia P, que es van construir durant els primers anys de la dictadura del general Franco. Com a escenari de diversos fets bèl·lics (Remences, Carlinades, etc), cal destacar-ne especialment la batalla de Camprodon (s. XVII) i el fet de ser l'escenari de la duríssima retirada i exili republicà sota la neu i el gel el febrer de 1939.
Muntanyes
El Montfalgars (centre) amb el Comanegra al darrere (dreta) i el Bassegoda (esquerra) des de prop de la Collada Fonda.El Puig Moscós des de prop del Costabona.Vessant Nord del Puig Ou vist des del coll de la CreuetaSerra de Bestracà, al centre i segon terme de la imatge
Mont de Llor és una serra situada al municipis de la Vall de Bianya i el de Camprodon, amb una elevació màxima de 1.195 metres.[7][8]
Montfalgars o Mont Falgars és una muntanya de 1.608,5 metres situada en el triterme entre el terme comunal de Prats de Molló i la Presta, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord, i els termes municipals de Camprodon i Molló. Montfalgars és el punt de trobada de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. Sol ser objectiu de rutes de senderisme,[9][10] tant des de Beget com des de Molló.[11]
El Puig Moscós és una muntanya de 1.739 metres[7] que es troba entre els municipis de Camprodon i de Molló.[12] Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 294079001).
La Serra del Nevà és una serra situada al municipi de Camprodon, amb una elevació màxima de 1.177 metres.[7][13]
El Puig Xoriguer és una muntanya de 711 metres que es troba al municipi de Camprodon.[7] Es troba a l'oest de Salarça i a l'est dels Llisos de Bolassell.[18]
La Serra Llarga de Monars és una serra situada al municipis de Camprodon i de França, amb una elevació màxima de 1.391 metres.[7][19]
L'Amorriador és una muntanya de 1.105 metres[7] que es troba entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa, i de Camprodon, a la comarca del Ripollès.
La Serra d'Anyers és una serra amb una elevació màxima de 1.021 metres.[7][23]
El Puig dels Arcons és una muntanya de 1.025 metres.[24]
L'Ascensió és una muntanya de 1.352 metres.[7][25] S'hi pot accedir sortint de Camprodon pel camí de l'hospital vers la casa de pagès de la Campa, muntanya amunt. Al seu cim hi ha un petit oratori.[26]
El Puig de Cal Pubill és una muntanya de 1.401 metres, que es troba[31] al racó sud-est del terme de Prats i Molló i la Presta, al nord-oest del de Beget (i de Camprodon, actualment). Aquest puig és destí freqüent de les rutes de senderisme[32] d'aquest sector dels Pirineus.[33]
El Serrat dels Boixos és una serra situada als municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa, i el de Camprodon, amb una elevació màxima de 885 metres.[7][35]
El Turó del Pontellí és una muntanya de 1.327 metres.[7][36]
El Serrat de Queralbs és una serra amb una elevació màxima de 1.174 metres.[7][37]
L'u d'octubre de 2016 l'ajuntament de Camprodon va lliurar la medalla de bronze de la Vila a tres veïns destacats per la seva implicació en l'excel·lència, eficiència i millora constant dels serveis públics a favor dels ciutadans del municipi.
Josep Maria Batlle i Batchelli
Francesc Carola i Pulí
Pere Ignasi Isern i Pascal
Gastronomia
La vila de Camprodon destaca per les seves especialitats en embotits de porc, tals com bull, llonganissa, pernil, etc. Igualment, són conegudes les seves galetes i massapans. Les galetes que fabrica Can Birba són les més conegudes fora del municipi i també reconegudes mundialment. Camprodon també gaudeix de restaurants de renom, que fan de la cuina catalana un gran plaer per a tots els visitants i vilatans.
Comunicacions
La situació geogràfica de Camprodon en dificulta a bastament el pas de vies de comunicació. Així doncs, l'única carretera principal que travessa el municipi és la C-38, que surt de l'eix Olot-RipollC-26 i arriba fins a la frontera hispanofrancesa pel Coll d'Ares. Camprodon és de pas obligat per anar a les poblacions de Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases, a través de la GIV-5264; i Molló, per la mateixa C-38.
↑Morer Lacot, José. Historia de Camprodon (en castellà). 1879a ed.. Camprodon: Ajuntament de Camprodon, 1982.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 46. ISBN 84-393-5437-1.
.JPG)
