Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Àger

Plantilla:Infotaula geografia políticaÀger
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 59′ 59″ N, 0° 45′ 46″ E / 41.999751°N,0.762755°E / 41.999751; 0.762755
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaNoguera Modifica el valor a Wikidata
CapitalÀger Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població602 (2024) Modifica el valor a Wikidata (3,75 hab./km²)
Llars96 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentiliciagerenc, agerenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície160,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perNoguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i pantà de Canelles Modifica el valor a Wikidata
Altitud642 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMireia Burgués Novau (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25691 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25002 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250024 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webager.cat Modifica el valor a Wikidata

Àger (pronunciat [ˈajʒe])[1] és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya. El municipi està situat a l'extrem nord-occidental de la comarca, té uns 160,7 km² d'extensió i està delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, a est i oest, i pel Montsec d'Ares, al Nord. Administrativament limita amb els termes de Sant Esteve de la Sarga, Guàrdia de Noguera (Pallars Jussà) al nord, a llevant pels termes de Camarasa i Vilanova de Meià, a migdia per les Avellanes i Santa Linya i Ós de Balaguer, i a ponent, ja a l'Aragó i a l'altra riba de la Noguera Ribagorçana, amb el municipi ribagorçà de Viacamp i Lliterà.[2]

Etimologia

El terme Àger ja apareix en documents des del segle xi. Probablement prové del llatí AGGERE, "terraplè".[3]

Geografia

  • Llista de topònims d'Àger (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Entitats de població

El terme d'Àger comprén diferents viles i llogarets. El cap del municipi, la vila d'Àger es troba al bell mig de la vall homònima. A ponent de la vila i a la mateixa vall trobem el poble d'Agulló i a llevant, els llogarets de la Règola i les Casetes de l'Estació (al sector oriental). Aquest últim nucli de població, pren el nom de l'estació d'Àger de la línia de ferrocarril de Lleida a Pobla de Segur. Al sud del terme i sobre els contraforts de la serra de Millà hi ha els llogarets de Millà, els Masos de Millà, Vilamajor i Fontdepou i la urbanització de Sant Josep de Fontdepou, aquests últims termes situats molt a prop del port d'Àger.[2]

Entitat de població Habitants (2023)
Àger373
Sant Josep de Fontdepou59
Agulló47
Corçà32
Vilamajor27
la Règola27
Fontdepou13
els Masos de Millà7
Millà7
Font: Idescat

Economia

L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turístic n'està agafant una certa rellevància, sobretot pel que fa a la pràctica d'esports d'aventura (vols en parapent, globus, escalada…)

Àger en una imatge d'entre 1890 i 1910

Llocs d'interès cultural

Vista exterior de la col·legiata de Sant Pere
Ermita de Santa Elena

El punt més alt de la vila l'ocupen les restes del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, amb la col·legiata i el castell. Àger sorgí al voltant d'aquesta fortalesa erigida per Arnau Mir de Tost al segle xi, en ple procés de conquesta comtal, sobre les ruïnes d'un possible antic castell romà. El claustre de la col·legiata, en la qual hi habitava una comunitat de canonges, és dels segles XIV-XV.[4]

De l'època romana en resta una part de via romana del segle ii, i un sarcòfag que actualment es troba a l'església de Sant Vicenç. En aquesta església hi ha també la Mare de Déu de Colobor, traslladada des del santuari que duu aquest nom i que es troba a la serra del Montsec.

Altres ermites que hi ha a la rodalia són les de Santa Elena, del segle xv, i la de la Mare de Déu de Pedra, que conserva el temple romànic del segle xi al costat de l'edificació actual, que data del segle xvii.

A més, a cadascun dels pobles que formen el municipi hi ha altres llocs d'interès cultural, com l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, a Corçà, o l'ermita de la Santíssima Trinitat, a la Règola.

El poble d'Àger va ser un important nucli carlí durant les guerres que aquests van protagonitzar. Durant la Primera Guerra Carlina al poble hi havia un hospital militar i una junta carlista.

També hi ha el Centre d'Observació de l'Univers, al Parc Astronòmic Montsec.[5]

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
129 99 96 462 1.027 2.830 2.567 2.336 2.136 1.813

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.740 1.552 1.479 1.337 1.105 772 684 619 595 595

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
553 542 528 507 502 491 557 584 593
594

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
602
611
580
580
602
- - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Fills il·lustres

Política

Historial de la composició del ple municipal[6]
Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
CiU/JxCat 3 4 4 4 3 3 3 3 4
IxA- AM 3 4 4 4 3
PSC - CP 1 0
PP 2 3 3 1 0 0
Independents[a] 7 7 4
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7
  1. Com a AIPN

Referències

  1. «Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya». ICGC. Arxivat de l'original el 3 de gener 2020. [Consulta: 18 gener 2020].
  2. 2,0 2,1 «Àger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9. 
  4. Sàez, Anna «El misteri del sarcòfag romà». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 71. ISSN: 1695-2014.
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001. ISBN 84-393-5437-1. 
  6. «Resultats electorals a Àger». Municat. [Consulta: 18 gener 2020].

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9