Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Aleria

Plantilla:Infotaula geografia políticaAleria
Aléria (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipuscomuna de França i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 06′ 51″ N, 9° 30′ 47″ E / 42.1142°N,9.5131°E / 42.1142; 9.5131
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióCòrsega
DepartamentAlta Còrsega
DistricteDistricte de Corte
Cantócantó de Moïta-Verde Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.239 (2022) Modifica el valor a Wikidata (38,39 hab./km²)
Geografia
Superfície58,33 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud10 m-0 m-102 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Alalia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAnge Fraticelli (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal20270 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webaleria.fr Modifica el valor a Wikidata

Aleria és una ciutat de Còrsega situada a l'est de l'illa, al departament de l'Alta Còrsega.

Història

Alàlia (grec antic: Ἀλαλίη) era una colònia grega fundada el 564 aC pels foceus que van arribar de Jònia, però al cap d'uns vint anys, quan el general persa Hàrpag va conquerir la seva ciutat a la Jònia, gran part dels seus habitants es van traslladar a Alàlia on van viure dedicant-se a la pirateria. La seva activitat va provocar l'hostilitat dels tirrens i dels cartaginesos i es van veure obligats a abandonar l'illa. Llavors es van establir a Vèlia (Lucània), segons Heròdot i Diodor de Sicília. Va passar llavors als cartaginesos, i després la van ocupar els romans el 259 aC, a la Primera Guerra Púnica, sota la direcció de Luci Corneli Escipió, que també va sotmetre tota l'illa. Va rebre una colònia romana durant la dictadura de Sul·la i va existir durant tot l'imperi com a capital de la província. Segons Plini el Vell, era una de les principals ciutats de Còrsega. Finalment va ser arrasada pels vàndals al segle v i la població va abandonar la plana litoral per refugiar-se a l'interior de les muntanyes.[1] A pesar d'algunes instal·lacions genoveses, no es va repoblar definitivament fins al segle xx. Avui té uns 2.000 habitants.

Se'n poden visitar les antigues ruïnes i el museu del fort De Matra.

Demografia

Evolució demogràfica
196219681975198219901999
7781.9132.8852.4102.0221.966

Administració

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit Qualitat
2001- Ange Fraticelli UMP

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Aleria». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 12 gener 2021].

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9