Limites romani
Limites Romani o Limes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi. Hi va haver algunes fortificacions de frontera sobretot a Dàcia, Aràbia Pètria, Numídia i Britànnia, però el limes principal fou el d'Agri Decumates contra els germànics amb la Limes Germanicus, a la zona del Danubi i el Rin, i estava format per fortins, fossats, murs i palissades; en alguns lloc hi havia torres rodones i en altres torres de fusta d'observació. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1987.[1] HistòriaForen començades per Drus i Tiberi i encara en queden les restes. Mesuren 500 km entre Colònia i Ratisbona i es va construir en diverses generacions; especialment es van construir fortins en temps de Trajà i Hadrià. Aquest limes va protegir la regió fins al temps d'Alexandre Sever però després els alamans els van poder passar sovint. Pòstum I, Lolià i Probe van restaurar les bretxes però no van aconseguir aturar l'entrada de bàrbars; a finals del segle iii els romans havien perdut tota la zona al sud del limes. Fortaleses dels limites
Referències
Enllaços externs |