Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Santarém

Plantilla:Infotaula geografia políticaSantarém
Imatge
Tipusmunicipi de Portugal i ciutat de Portugal Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 39° 14′ 21″ N, 8° 41′ 13″ O / 39.2392°N,8.6869°O / 39.2392; -8.6869
EstatPortugal
Districtedistricte de Santarém Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població62.200 (2011) Modifica el valor a Wikidata (110,68 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície562 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perTajo Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Esdeveniment clau
14 març 1147Conquest of Santarém (en) Tradueix
27 juny 1184Siege of Santarém (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
Festa patronal19 de març
Identificador descriptiu
Codi postal2000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webcm-santarem.pt Modifica el valor a Wikidata

Santarém és un municipi portuguès al districte de Santarém, a la regió d'Alentejo i a la subregió de Lezíria do Tejo. L'any 2004 tenia 64.124 habitants. Limita al nord amb Porto de Mós, Alcanena i Torres Novas, a l'est amb Golegã i Chamusca, al sud-est amb Alpiarça i Almeirim, al sud amb Cartaxo, al sud-oest amb Azambuja i a l'oest amb Rio Maior. Correspon a l'antiga Scalabis. Inclou les freguesies d'Abitureiras, Abrã, Achete, Alcanede, Alcanhões, Almoster, Amiais de Baixo, Arneiro das Milhariças, Azóia de Baixo, Azóia de Cima, Casével, Gançaria, Marvila (Santarém), Moçarria, Pernes, Pombalinho, Póvoa da Isenta, Póvoa de Santarém, Romeira, Santa Iria da Ribeira de Santarém (Santarém), São Nicolau (Santarém), São Salvador (Santarém), São Vicente de Paul, Tremês, Vale de Figueira, Vale de Santarém, Vaqueiros i Várzea.

Població

Població del concelho de Santarém (1801 – 2004)
1801 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2004
37304 15425 41994 54701 63777 62896 62621 63563 64124

Història

Fou la Scallabis romana seu d'un convent jurídic de la província de Lusitània. Va passar als àrabs vers el 714 o 715, segurament per un tractat de capitulació que li va garantir autonomia (probablement similar a la de Todmir o Tudmir al sud-est de la península), i va agafar el nom de Xantarin derivat de Santa Iria que havia substituït al seu nom romà. Va ser capital d'una cora (kura) molt lligada a Coimbra (Kulumriya) al nord i Lisboa (Al-Uixbuna) al sud. Degut a la seva autonomia, no es van establir al nord del riu Tajo colons àrabs i la islamització fou reduïda i l'arabització (els hispanoromans van esdevenir mossàrabs) limitada, més causada per relacions econòmiques que per imposició política. No es registren moviments autonomistes a la regió de Santarem durant el valiat, l'emirat i el califat de Còrdova. Fou conquerida pels portuguesos el març de 1147. El darrer cop que els musulmans la van voler recuperar fou el 1184 quan fou assetjada pel califa almohade Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin, que hi va trobar la mort.

Fills il·lustres

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9