|
Palestrina
 Palestrina és un municipi de 18.012 habitants de la ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia). Correspon a l'antiga Praeneste romana. És la ciutat nadiua de l'escriptor romà del segle iii Claudi Elià i del gran compositor del segle xvi Giovanni Pierluigi da Palestrina. SituacióGeografiaPalestrina es troba en els vessants de la muntanya Ginestro, un cim de la serralada Prenestini, entre les conques dels rius Lot i Aniene. El districte és d'orografia heterogènia, ja que passa de 600 metres sobre el nivell del mar a la zona de Scacciati, fins als 300 m.s.n.m. a la part més baixa de la vall. Localitats veïnesPalestrina limita amb els següents municipis: Artena, Castel San Pietro Romano, Cave, Gallicano nel Lazio, Labico, Rocca di Cave, Rocca Priora, Roma, San Cesareo, Valmontone, Zagarolo Organització.svg) Té dues subdivisions administratives o pedanies: Carchitti i Valvarino, separades entre elles prop d'un quilòmetre, i connectades amb el centre de la ciutat amb la carretera SP57/a, aquest tram de carretera es coneix amb el nom de "via degli Olmi", pels arbres que hi ha:
Història    L'actual Palestrina està construïda sobre l'antiga Praeneste, famosa ciutat del Laci pel seu santuari dedicat a la deessa Fortuna Primigenia,[1] datada segons els estudis més recents en les últimes dècades del segle ii aC. Les troballes arqueològiques més antigues indiquen que l'indret ja havia estat habitat al segle viii aC, poc abans que Itàlia comencés a rebre influències d'altres pobles de l'est del mediterrani. Hi ha nombroses llegendes que narren la seva fundació. Estrabó citava com a fundador a dos possibles candidats: Telègon, un dels fills d'Odisseu, engendrat amb Circe; o potser Prainestos ("el de les moltes corones"), nebot d'Ulises i fill del rei del Laci.[1] Però segons Virgili la fundació de Palestrina seria deguda a Ceculo, suposat fill del déu Vulcà que hauria quedat cec per haver-se ficat a prop d'alguns incendis. Roma va conquerir la ciutat amb l'ajut dels seus aliats de la lliga llatina, tot i que Palestrina havia oposat una forta resistència, fins i tot arribant a cercar suport en els gals. El domini de la ciutat era desitjat per ser un enclavament estratègicament important de la vall del Sacco, un lloc de pas obligat entre el Laci i la Itàlia meridional.[1] Senyals de l'antic floriment de la ciutat eren: el seu fòrum, la monumentalitat del santuari i oracle dedicat Fortuna Primigenia. Aquest temple és una de les obres mestres de l'arquitectura romana de l'època republicana, amb unes terrasses panoràmiques d'influència hel·lenística, però realitzat aprofitant la tècnica italiana del ciment. L'any 90 aC la ciutat va obtenir la ciutadania romana. Amb la guerra civil del 82 aC, els palestrins van pendre part per Gai Mari el Jove on hi va morir durant un setge.[1]Luci Corneli Sul·la va fer exterminar tots els ciutadans mascles i hi va instal·lar una colònia militar. Algunes inscripcions trobades són testimoni de l'esdeveniment. Palestrina també va ser un dels llocs d'estiueig preferits de l'emperador August juntament amb Lanúvium i Tibur.[2] A partir de l'edat mitjana va ser la seu d'una diòcesi suburbicana.[nota 1] Van adoptar com a patró a sant Agapito màrtir. El seu bisbe era un dels cardenals al servei del Papa. Quan la Família Colonna va prendre possessió de la ciutat, va involucrar els seus habitants en les disputes contra el papat, portant desastroses conseqüències. Al segle xvi va néixer el compositor Giovanni Pierluigi qui, amb el seu saber va fer famós el nom de la ciutat, adoptat com a cognom. A partir de finals del segle xix, a causa d'una carestia que va colpir els pobles de muntanya, un grup de camperols procedents de Capranica Prenestina es van establir a Palestrina, formant el que avui dia és la barriada de Carchitti, on es van dediacar al conreu de les maduixes. Des del 1969 se celebra cada any a Carchitti la Fira de la maduixa. El 1849, durant la unificació italiana, el tinent Luigi Cucelli es va destacar a Palestrina donant suport la retirada de Roma de Giuseppe Garibaldi, en fallar el seu projecte republicà. El 1944 la vella ciutat va ser destruïda pels bombardejos, però la destrucció dels edificis va treure a la llum l'antic santuari republicà i altres construccions que estaven amagades a baix dels edificis en ús. En l'actualitat continuen fent-se estudis arqueològics. Monuments i llocs d'interèsArquitectura religiosa
Arquitectura civil
Altres
Jaciments arqueològics 
El temple s'articula en una sèrie de terrasses artificials col·locades sobre el pendent rocallós. Sobre la "Terrassa dels semicercles", just al davant de l'exedra, s'hi conserva un pou que ha estat identificat com un en el qual, segons Ciceró, el noble Numerius Sufficio hauria trobat el sorti (destí), unes taules de fusta on estava dibuixat el futur. Probablement l'oracle estaria acompanyat d'una dona, que es mantindria amagada a l'ombra del pou. Un nen era ficat a l'interior del pou, el qual tan aviat sentia la resposta, sortia i escrivia o dibuixava la resposta que havia sentit sobre la tauleta de fusta coneguda amb el nom de sorti. Àrees naturals
SocietatEvolució demogràficaSegons les fonts estadístiques dels darrers anys, Palestrina ha anant augmentant en població de forma progressiva, passant dels 5.979 habitants el 1871 als 20.498 censats l'any 2011. Llengües i dialectesAl municipi de Palestrina es parla el dialecte palestrinès, que és estructuralment semblant al que es parla a Roma però amb algunes diferència en algunes paraules, ús dels temps verbals i construcció gramatical. Un exemplo:
Estrangers residentsSegons les dades estadístiques del ISTAT a 31 desembre del 2010 la població de residents estrangers era des 2.291 persones. La nacionalitat més representativa segons el percentatge sobre el total de la població eren: Romania 1.471 (6,9%) Albània 288 (1,3%) Institucions i associacionsL'hospital cívic "Esposos Bernardini". Festes i Tradicions
Música La ciutat de Palestrina té una gran vocació musical: a més de ser el lloc de naixement del famós compositor Giovanni Pierluigi da Palestrina, és des del 2008, lloc de celebració del Festival Internacional de Polifonia i Música Antiga. Hi ha una escola d'ensenyaments de grau mitjà que va ser la primera d'Itàlia en acollir el projecte de "Scuola Media ad indirizzo musicale", amb cusos curriculars de flauta travessera, guitarra, violí i piano. Les cerimònies religioses d'importància diocesana són animats per la coral de la Diòcesi de Palestrina. Les cerimònies civils són acompanyades per l'Associació Musical Bandística "Giovanni Pierluigi da Palestrina", que des del 1824 compagina la seva activitat concertística amb les activitats d'ensenyament a la pròpia l'Ecola Musical, i promovent l'estudi i l'exercici de la música. Hi ha nombroses institucions de música coral:
També hi ha moltes associacions i escoles musicals de gènere divers. Esdeveniments musicals
Fills il·lustresNotes
ReferènciesCiutats agermanadesEnllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palestrina
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg&lang=ca)
