Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Albano Laziale

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlbano Laziale
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 44′ 00″ N, 12° 40′ 00″ E / 41.7333°N,12.6667°E / 41.7333; 12.6667
PaísItàlia
RegióLaci
Ciutat metropolitanaCiutat metropolitana de Roma Capital Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlbano Laziale Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població39.718 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.629,79 hab./km²)
Idioma oficialitalià Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície24,37 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud400 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniPancraç de Roma Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal00041 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic06 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT058003 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaA132 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcomune.albanolaziale.rm.it Modifica el valor a Wikidata

Albano Laziale és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital. L'any 2022 tenia 39.482 habitants.[1]

Història

En època antiga s'anomenava Albanun (en grec antic Ἀλβανόν) i era una ciutat del Latium a la riba oest del Llac Albanus i a tocar de la Via Àpia, a unes 12 milles romanes de la ciutat de Roma. El seu nom actual encara és Albano (Laziale).

No es coneix l'existència d'un poble en aquest lloc en els primers temps, però formava part del territori d'Alba Longa, territori que molt després de la caiguda d'aquesta ciutat conservava encara el nom d'Albanus Ager.[2] Cap al final de la República era el lloc de residència preferit dels nobles romans rics, que hi van construir vil·les molt magnificents. Se sap que en tenien allà Pompeu, Publi Clodi Pulcre, que va ser assassinat per Miló prop de la seva pròpia vil·la, Marc Juni Brut i Gai Escriboni Curió.[3] Entre elles, la vil·la de Pompeu, anomenada segons l'idioma llatí Albanum Pompeii, sembla haver estat el més conspicu, i Ciceró en fa referència repetidament. Va caure després de la mort de Pompeu en mans de Dolabel·la, segons Ciceró, però sembla que finalment va passar a les d'August, que la va fer un dels seus llocs preferits, costum que van seguir els seus successors, segons Suetoni i Cassi Dió. Domicià va engrandir el lloc i en va fer la seva residència habitual, des d'on despatxava les seves ordres, i hi presentava espectacles de gladiadors i fins i tot convocava assemblees del senat. Les restes existents donen testimoni de l'extensió i la magnificència dels jardins i els edificis, i probablement en època de Domicià es va establir a Albanum un destacament permanent de la Guàrdia Pretoriana, que hi va construir un campament fortificat, com també tenia a Roma. La proximitat del campament a la ciutat feia que tingués molta importància, i els escriptors posteriors fins a l'època de Constantí mencionen amb freqüència aquest destacament. Segurament per l'existència d'aquest fort la residència imperial de Domicià s'anomenava «Arx Albana» ('Fortificació d¡Albanum'), segons diu Tàcit.

Al segle v va ser la seu d'un bisbat. Belisari la va ocupar quan preparava la defensa de Roma. Algunes de les antigues viles encara es conserven i també unes termes, l'amfiteatre, jardins (avui Villa Barberini), una part de les muralles, un porta del pretori i alguns sepulcres.[4]

Fills il·lustres

Referències

  1. «Albano Laziale». Demo. Istituto Nazionale di Statistica. [Consulta: 20 octubre 2022].
  2. Ciceró. De Lege Agraria contra Rullum I-III, II, 2, 5
  3. Ciceró. In Pisonem, XXXI; Pro Milone, X, 19, 20; Epistulae ad Atticum, VII, 5, IX, 15
  4. Smith, William (ed.). «Albanum». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 20 octubre 2022].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9