Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Rècia

Plantilla:Infotaula geografia políticaRècia
Imatge
Tipusregió històrica i administració provincial romana Modifica el valor a Wikidata
EpònimRecis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 47° 22′ N, 8° 34′ E / 47.36°N,8.56°E / 47.36; 8.56
CapitalAugsburg Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Limita amb
Següentostrogots Modifica el valor a Wikidata

Rètia (grec antic: Ῥαιτία, llatí: Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica. Rep el seu nom dels rètics, els habitants nadius de la regió alpina. Afrontava al nord amb Vindelícia, a l'oest amb Helvècia, al sud amb els Alps que la separaven d'Itàlia i a l'est amb Venètia i el Nòric. Abraçava els moderns Grisons, el Tirol i el nord de Llombardia. Els seus habitants s'anomenaven rètics.

A la regió, hi havia el naixement de nombrosos rius alpins que regaven la península Itàlica, com l'Addua, el Sarius, l'Olbius, el Cleusis, el Mincius, entre altres. Els rius principals del país eren l'Athesis i el seu afluent l'Isargus o Ilargus, i l'Oenus o Aenus. Entre els rius, hi havia extenses valls fèrtils i adaptades als cultius, però els seus habitants depenien sobretot dels ramats. Les principals ciutats eren Tridentum i Veldidena. Al país, hi havia poques ciutats i les que existien difícilment podien portar aquest títol, ja que eren llogarets. Paulus Diaconus esmenta una ciutat a l'interior del país, de nom Maia, que va ser destruïda al segle viii per una allau, i correspon a Meran. El producte principal era el vi, que era tan bo com el d'Itàlia. Altres produccions eren la mel, el formatge i la cera, productes amb els que comerciaven.

Les principals tribus o pobles del país eren els leponcis (lepontii), vibers (viberi), calucons (calucones), vènnons (vennones), venostes, sarunetes, isarcs (isarci), brixants (brixanti), genauns (genauni), tridentins (tridentini) i eugans (euganei).

Història

August va ordenar la conquesta de les tribus dels Alps que fins llavors s'havien mantingut independents. Després d'uns anys de lluita molt cruenta, ja que eren «un poble salvatge i astut» diu Cassi Dió, i tenien un gran desig de llibertat, lluitaven contra els romans de forma violenta i Luci Anneu Florus explica, que les dones dels rètics, que també prenien part a la guerra, quan van acabar les fletxes van llançar els seus fills contra la cara els romans. Drus i Tiberi cap a l'any 15 aC, van entrar per fi a la regió, la van sotmetre i es va formar la província romana, segons Suetoni. Vindelícia, al nord-est, va convertir-se també en una província, però al segle i les dues províncies van quedar unides sota el nom de Rècia, i arribaven fins al Danubi i el Limes Germanicus.

En la reorganització de Dioclecià a finals del segle iii, la província es va dividir en la Rècia Primera (Rhaetia Prima) amb capital a Curia Rhaetorum (Chur) i Rècia Segona (Rhaetia Secunda), coneguda també per Vindelícia. La frontera entre les dues no està ben definida, però probablement seguia la cadena dels Alps entre el llac de Constança fins al riu Inn. El territori a l'oest del riu Licus fins a les fonts del Danubi i del Rin, Ptolemeu l'inclou dins la Rècia.

Al segle iv, el país, molt afectat per les invasions, es va despoblar i, al segle v, el got Teodoric el Gran se'n va apoderar i en va deixar l'administració en mans d'un dux, que la va repoblar. A la mort de Teodoric, s'hi van establir els boioars, que també es van establir al Nòric. El riu Licus es va convertir en la frontera entre els alamans de Vindelícia i els boioars de Rècia.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Rhaetia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 gener 2023].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9