La diada de Santa Tecla és la diada més antiga celebrada a Tarragona i una de les més antigues del món casteller. La presència de construccions humanes a les festes està documentada des del segle XVII[1]. En un origen, les actuacions castelleres tenien lloc a la plaça de les Cols, actualment Santiago Rusiñol, la plaça principal de la ciutat i propera a l'Antic Ajuntament de Tarragona, seu de la corporació municipal fins al 1863. A partir d'aquell any, amb el trasllat de l'Ajuntament al Palau Municipal, l'actuació del dia de la patrona quedà ubicada a la plaça de la Font.
Durant els dos primers terços del segle xix, existien a Tarragona dues colles castelleres locals, la dels Pagesos i la dels Pescadors, actives fins a la Tercera Guerra Carlina, que compartien escenari amb les colles vallenques[1]. Durant els anys àlgids de la Primera època d'or, tant la Colla Nova dels Xiquets de Valls com la Colla Vella dels Xiquets de Valls van completar tota la gamma de castells de l'època a excepció del 5 de 9 amb folre. L'any 1883, la inauguració de la Plaça de braus de Tarragona va fer minvar el pressupost destinat a les colles i, en conseqüència, va baixar el nivell casteller de la ciutat[2]. L'any 1885, castellers locals es van agrupar, primer, en dues colles locals i, posteriorment, en una de sola: els Xiquets de Tarragona - Colla de la Mercè. La vida de l'agrupació va ser breu, però antics components van continuar fent castells amb les colles vallenques i impulsant la creació, el 1926, dels Xiquets de Tarragona, que el 1931 es dividí entre la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona.
Les colles castelleres que han pres part en l'actuació des de 1926 han estat les locals a excepció de l'any 1951, quan l'ajuntament no es ficà d'acord amb les colles i es van contractar els Nens del Vendrell i les dues colles dels Xiquets de Valls.[3]
Les principals fites viscudes a la diada de Santa Tecla han estat:
1947: primer castell de 8 de la Colla Vella dels Xiquets Tarragona: 4de8 descarregat. El castell fou polèmic perquè comptà amb l'ajuda de castellers dels Nens del Vendrell.
1954: primer castell de 8 de la Colla Nova de Sant Magí: 4de8 carregat.
2011: primer castell de gamma extra d'una colla tarragonina: Colla Jove Xiquets de Tarragona, 5de9f carregat.
2018: primer castell de 10 vist a la diada de Santa Tecla: Colla Jove Xiquets de Tarragona, 3de10fm carregat.
Edicions de la diada
Antecedents històrics (1687-1870)
La primera referència a torres humanes amb motiu de Santa Tecla és de 1687, en què fou contractat el ball de Valencians de Bràfim. El 1692 està documentada la presència d'un grup del Regne de València que pujaven uns sobre els altres formant una campana[4]. El 1706 ja hi ha presència d'un ball de Valencians local, el de la confraria de fadrins menestrals, i el 1746 ja es compta amb dues colles tarragonines que rivalitzen. A mitjans de Segle XVIII, el baró de Maldà visita Tarragona i fa la descripció següent de la festa, evocant records anteriors, en què havia vist castells.
En este matí, festa major en la ciutat de Tarragona, no ha estat tan alegre, vista la dels antecedents anys, per no haver-hi hagut, per motiu de les pregàries, cap diversió de balls dels titans, dels prims, dels valencians i altres en Tarragona, que corrien ab los de bastons per la ciutat, i en la tarda acudien a la professó de Santa Tecla, i l’habilitat de castells o sostres de gent ab un noi al capdamunt fent-hi figuereta.
Rafael d'Amat i de Cortada, Calaix de sastre
La denominació ball de Valencians es va mantindre viva fins ben entrat el Segle XIX, quan va ser substituït progressivament per Xiquets de Valls. El 1841, la colla de Pescadors assolí el 3de8 i el 2de8f i la de Pagesos el 3de8. El 1851 es va descarregar el primer castell de 9 de la història dels castells. El 1862, darrer any en què la diada se celebrà a la plaça de les Cols, la Colla Vella dels Xiquets de Valls hi feu el 3 de 8 per sota.
Dècades de 1870 i 1880
El 1873 les colles de Valls no foren contractades, mentre que l'any següent la festa es va haver de cancel·lar arran de l'aiguat de Santa Tecla. La presència de colles contractades està documentada durant els deu anys posteriors. El 1876, les colles aixecaren sengles 3de9f a la plaça de la Font, fet que es repetí l'any següent, en què també es feren el 2de8f i el Pde7f. A partir de 1878 i fins al 1883 es compta amb les cròniques que Ramon Roca i Vilà enviava al diari local La Opinión, en què es descriuen amb gran detall els castells que s'aixecaven durant la festa major. El 1878 la Vella hi completà el 4de9f, en una actuació on també hi actuà una colla de Montblanc. El 1879 la crònica descriu com els castells foren, per la Colla Nova: 4de9f, 5de8c, id5de8, 2de8f i pde7f, mentre que per a la Vella, que resultà guanyadora: 4de9f, 5de8, 9de7 sense acotxadors, pde7f, 4de8 i pde6 amb una sola mà. L'any següent, les dues colles van fer la mateixa actuació: 3de9f, 4de9f, 2de8f i pilar de 7, que la Vella feu aguantat amb una mà[2]. La mateixa colla Vella descarregà posteriorment el Pilar de 6 sense aguantar el terç.
El 1881 no es documenten els castells del dia 23, però sí els de la Mercè, actuació en què es descarregà el primer 4 de 9 net de la història. L'any següent, l'únic castell de 9 fou a càrrec de la Colla Vella. El 1883, arran de la inauguració de la plaça de braus, el pressupost destinat als Xiquets es reduí enormement. Segons la crònica de Ramon Roca Vilà, la Nova va fer: 3de8, 4de7, 2de6, pde5, i3de7ps i 3de7ps aixecat i baixat per sota. La Vella va fer 3de7,4de7, 2de6, pde5, però sentint-se derrotada va abandonar la plaça.[5]·El 1884 i 1885 no se celebraren festes a causa del còlera. En aquest darrer any, es passaren a l'octubre i comptaren amb la Vella i la Colla de la Mercè de Tarragona, que s'havia format aquell estiu per poder aixecar castells mentre la ciutat estava confinada[6]. La vida de la Colla de la Mercè s'allargà fins al 1897.
Decadència
El procés de decadència dels castells que va començar a finals del segle XIX va ser especialment marcat a Tarragona, la capital provincial. A partir del 1886 hi ha poques referències dels castells, només de saltejades. El 1899 es fa el 4de7, el 1900 es fan el 3de7, el 4de7 i castells de 6. El 1901 es contracten 3 colles, la Vella de Rabassó, la Vella de l'Escolà i la Nova. La Vella de Rabassó va prometre intentar el 3de9f, però segurament no es va dur a terme. Es fan el 5de7, 4de8, i castells bàsics de 7.
Los aficionados á los Xiquets de Valls, están de enhorabuena. Anoche [18 de setembre] quedó contratada la Colla Vella y como ya se había firmado el contrato con la Colla Nova y la Colla del Escolà, serán tres las Collas dispuestas á hacer un verdadero tour de force, pues la Colla Vella, según tenemos entendido probará el tres de nouDiario del Comercio, 19/9/1901
Del 1902 al 1911 no hi ha referències dels castells per festa major, només algun any es du a terme el pilar caminant del dia de la Mercè. El 1912 es fa el 3de7 i fins al 1922 no es fan castells, any en què es fan castells de 6. No es tornen a fer castells fins al 1926.[3][7][8]
L'Ajuntament, amb molt recte criteri, considerant que és innegablement millor època el mes de juny que ara per tal de celebrar grans festes de caràcter popular amb vistes a l'atracció de forasters i no tenint consignada en pressupost quantitat suficient per subvenir a les despeses de dues festes d’importància, ha decidit enguany no organitzar cap programa de festejos de festa major.
Arran de les desavinences entre l'Ajuntament i els Xiquets tarragonins, es va optar per la contractació de les dues colles de Valls i la del Vendrell. Millor actuació del segle XX per Santa Tecla fins als anys 80.
Arran de les tensions entre les dues colles i l'Ajuntament per temes econòmics, les dues colles plantaren un únic castell en solitari el dia 23 de setembre davant l'ajuntament. Les dues colles, conjuntament, intentaren dues vegades el 4de8.
La Colla Nova estava en un procés de reorganització, mentre que la Colla Vella sí que se sap que va actuar amb el 3de7 i el 4de7 com a millors castells.
Primera actuació de la colla Xiquets de Tarragona, acabada de crear com a fusió de les dues agrupacions anteriors per part de l'Ajuntament com un intent per reflotar el nivell casteller tarragoní. La fusió va ser promoguda per Enric Olivé Martínez, president del Patronat Municipal de Castells.[10]
En aquest any la Colla Jove actuà en solitari el dia 26 perquè el dia de la patrona havia plogut. Es va carregar el primer castell de 9 de la Colla Jove.
