Q'eqchi'

Q'eqchi'

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	Guatemala 716.101 (2002)[1] Mèxic 1.248 (2010)[2] Belize 10.142 (2000) El Salvador ?
Parlants nadius	420.000
Oficial a	Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4]
Autòcton de	Àrea lingüística mesoamericana
Estat	Guatemala, Belize, Mèxic, El Salvador
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües quitxeanes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	ALMG i INALI
Codis
ISO 639-2	kek
ISO 639-3	kek
Glottolog	kekc1242
Ethnologue	kek
UNESCO	1751
IETF	kek
Endangered languages	8090

El q'eqchi' (d'acord amb l'ortografia de la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala) o també kektxí és una de les llengües maies (branca quitxé) parlada a Guatemala per l'ètnia dels kektxís, als departaments d'Alta Verapaz, Baja Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché. És l'idioma amb major extensió territorial i el quart en quantitat de parlants darrere del castellà, el quitxé i el caktxikel. També hi ha parlants de q'eqchi' al districte de Toledo (Belize) i a Chiapas (Mèxic). A causa de les recents migracions també hi ha parlants q'eqchi' al Salvador.

Abaix hi ha la fonologia q'eqchi', amb ortografia ALMG entre parèntesis.

Amb unes poques excepcions-interjeccions, tals com uyaluy, principalment (Kockelman 2003)— L'accent prosòdic sempre cau al final de la síl·laba (Stewart 1980).

S'han desenvolupat uns quants sistemes d'escriptura per al q'eqchi', però només s'usen dos: SIL i ALMG.

Abans que Sedat i Eachus & Carlson desenvolupessin l'ortografia SIL, els investigadors de camp van intentar reconstruir la seva pròpia forma d'escriure el q'eqchi '(com es va fer en molts altres idiomes "exòtics"). Per exemple, Robert Burkitt, en el seu escrit "Notes on the Kekchí Language" (1902) va desenvolupar un mitjà de transcripció molt diferent de les normes vigents (com una qüestió de fet, va ser un dels primers lingüistes de camp en treballar amb l'ortografia q'eqchi').^[5]

Els investigadors de camp del Summer Institute of Linguistics (SIL) principalment William Sedat en els 1950 i Francis Eachus i Ruth Carlson en 1960, van desenvolupar una ortografia sistemàtica.^[6] Encara que ja no es considera estàndard aquesta ortografia seguit circulant en gran part a causa de la popularitat d'alguns texts com la Bíblia protestant produïts pel SIL/Wycliffe bible Translation Project, i àmpliament utilitzat en el llibre d'aprenentatge d'idiomes "Aprendamos kekchí."

El Proyecto Lingüístico Francisco Marroquín va desenvolupar una nova ortografia a finals dels 1980 i començament del 1990. Aquest sistema, modificat posteriorment per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG), és ara considerada la manera estandariatzada i oficial d'escriure q'eqchi', almenys a Guatemala.

En l'actual ortografia hi ha 33 grafemes (lletres), cadascuna d'elles s'entén que corresponen a un determinat fonema. Aquests inclouen vocals per separat per a sons llargs i curts, així com les parades glotals que acompanyen certes consonants.

• Wilson, Richard. Maya Resurgence in Guatemala: Q’eqchi’ Experiences. Norman: University of Oklahoma Press, 1995. ISBN 0-8061-2690-6. OCLC 31172908. 
• Stewart, Stephen. Gramática kekchí. Guatemala: Editorial Académica Centroamericana, 1980. OCLC 318333627. 
• Kockelman, Paul «The Meanings of Interjections in Q’eqchi’ Maya». Current Anthropology, 44, 4, 2003, pàg. 467. DOI: 10.1086/375871.