Territoris de parla pame-jonaz El pame o, més pròpiament, les llengües pames és un grup de llengües ameríndies que es parlen en el centre-nord de Mèxic per les ètnies pames . La comunitat lingüística pame arriba als 10.000 individus, i viuen sobretot en l'estat de San Luis Potosí , encara que n'hi ha alguns parlants a l'estat d'Hidalgo .
Juntament amb l'otomí , el matlatzinca , el mazahua i l'ocuilteco , el pame forma part del grup otopame família lingüística otomang .
Ethnologue [ 2] Santa María Acapulco ; i el pame septentrional,[ 3] Río Verde (San Luis Potosí) , prop del límit fronterer amb Tamaulipas . El pame meridional es considera en l'actualitat extint, encara que Soustelle va poder documentar-ne alguns parlants cap a 1935.[ 4]
Pame meridional (Ñãʔ ũ )
Pame central (Šiʔ úi )
Pame septentrional (Šiyúi )
S'estan emetent programes en llengua pame en l'emissora de ràdio XEANT-AM , amb seu a Tancanhuitz de Santos , San Luis Potosí , sota el patrocini de la CDI .
El pame és una llengua tonal que distingeix tons mitjà i alt, així com el matís alt-baix.[ 5]
El següent quadre mostra els numerals i algunes paraules bàsiques en diferents varietats de Pame:
GLOSSA
Pame Sud
Pame Central[ 6]
Pame Nord[ 7]
PROTO-
(Jiliapan)
(Tilaco)
(Santa María)
(Alaquines)
1
nna
nna
ndɑ
sɑnte
*n da
2
ti
ti-yi i
nui
nuyi
*nui
3
niyũ
ti-ñũn
rɑnhũʔ
rnuʔ
*-nũʔ
4
tipiyã
tyipya
ki-ñui
giriui
*ki-nui
5
špi tũnt
šputun
kikʔ ɑi
gičʔ ɑi
*kikʔ ɑi
6
tikiyen
taken
tiliyɑ
teriɑ
*te-
7
tekiti
ki-yi i
tiliñũhũñ
teriuhiñ
*te-?i+2
8
teiniyun
kyi dinũn
ndɑ ntsɑwʔ
tenhiuñ
*te-?-nũʔ
9
nahwẽn
nawẽ
8 + 1
kɑrɑ 8 + 1
?
10
stutʔ u
štusu
seskɑʔɑi
kɑrɑ 8 + 2
?
'cap'
kiñãu
keyãw
ganãw
ganãu
*kənaw
'ull'
nta
ndao
gotao
ntao
*n ta
'nas'
šiñũ
šiyõa
ʦiñowa
šiñõã
*šiñũ(?)
'boca'
ki ne
kane
kona
kteye
*
'peu'
nogua
nigowa
mokw a
mokw a
*mokw a
'blat de moro'
ʦʔ iũ
ty õã
gu-dh wã
tʔ wã
*tʔ wã
'metate'
mbot
nabʔ otʔ
kʔ yi
kʔ i yn
?
'xili'
bi hi
mahi
mahi
lʔ u
*-hi
'tomàquet'
mpia
rumbay
lapay
dbi pay
*-pay
'fesol'
tio
tʔ awuʔ
gu-kʔ we
kʔ wi
*kʔ wi (?)
'carn'
mi gu
magi ybi
pakas
pakas
*m pak-(?)
'menjar'
dii, nii
nii
si hin
sey
*si -
'atzavara'
ši -nʤi a
pʔ i-doa
go-doa
n dwa*n doa
'alcohol'
pinkʔ i
pingi
ke-pi
ki -pint
?
'bosc'
mi pwi
setʔ a
mabwo
kwãn
*mi kwV (?)
'flor'
ntu
ndʔ ow
go-tun
nkyun
*n do-ni
'gos'
nnʔ ow
nnʔ ow
nadu
dyo
*n dʔ o-
'cavall'
pahan
bhãn
wahi l
pahal
*pahal-(?)
'pedra'
ki do
kudo
kotu
gi tu
*ki -n to
'sol'
mpãẽ
ni mbay
kunhu
mpa
*m pay
'lluna'
mʔ õ
mʔ ãũ
mʔ au
mʔ ãũ
*mʔ au
'aigua'
bi sa
masa
kwote
kãnte
*n te
'muntanya'
tʔ oe
tʔ i
go-loe
toe
*tʔ oe
'sal'
tʔ iũs
tʔ ũs
lʔ ũs
tʔ ũs
*tʔ ũs
'mercat'
tityawt
tetãwn
kekywãw
kikʔ yi č
*teta-
'any'
špo
šopʔ aw
ningyihin
čyii
?
'setmana'
nimpya
nembẽ
nembẽyn
pyẽy
*m pyẽ(y)
'nit'
sãu
nasaw
gu-sãw
di gun
*sãw
'fred'
ʦe
ʦe
ʦee
ʦee
*ʦe(e)
'calor'
pa
mapa
mapa
mpa
*(ma)pa
Bibliografia
Soustelle, Jacques [1937](1992): La familia lingüística Otomí-Pame de México Central , Fondo de Cultura Económica, México DF, ISBN 968-16-4116-7 .
Suaréz, Jorge A, 1983, The Mesoamerican Indian Languages, Cambridge, CUP Llengües oficials Altres llengües parlades a Mèxic Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants.
