Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Paipai

Infotaula de llenguaPaipai
Akwa'ala
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants199 (2010)[1]
Autòcton deMèxic Mèxic
EstatBaixa Califòrnia
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Hoka-Sioux
hoka-sioux
llengües yuma-cochimí Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturacap valor Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióInstituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI)
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3ppi Modifica el valor a Wikidata
Glottologpaip1241 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueppi Modifica el valor a Wikidata
UNESCO725 Modifica el valor a Wikidata
IETFppi Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1538 Modifica el valor a Wikidata

El paipai (també: akwa'ala o jaspuy pai, AFI /xaspuj pai/)[2] és una llengua pertanyent a la família lingüística yuma-cochimí, que ha estat inclosa en la controvertida macrofamília hoka. És parlat pels paipais que habiten en el municipi d'Ensenada, en el centre-sud de l'estat mexicà de Baixa Califòrnia.

L'idioma paipai ha estat documentat per Judith Joël i Mauricio J. Mixco, que han publicat diversos textos sobre la seva sintaxi, gramàtica i morfologia.

Classificació

Com a part de la família yuma, el paipai forma part del subgrup anomenat mico, que inclou l'alt yuma (els dialectes més coneguts del qual són els parlats pels yavapai, hualapai i havasupai, a l'occident d'Arizona). La relació entre el paipai i les llengües alt-yuma és molt propera. Exemple de l'anterior és que el paipai és mútuament intel·ligible amb el yavapai, raó per la qual alguns autors han proposat que ambdues llengües són en realitat dialectes d'un mateix idioma. En contrast, alguns escriptors opinen tot el contrari, i sostenen que es tracta de llengües separades.

Història

La controvertida tècnica de la glotocronologia suggereix que el grup pai de les llengües yuma-cochimí es va poder haver separat d'altres branques del grup yuma (riueny i del delta) fa uns 1 mil -- 1 mil 700 anys abans. També segons dades glotocronològics, s'ha plantejat que el paipai es va separar de l'alt yuma fa menys de mil anys.

Referències

  1. INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. INALI. «Paipai». Catalogo de lenguas indígenas nacionales: Variantes lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas, 2008.

Bibliografia

  • Mixco, Mauricio J. «Características tipológicas de las lenguas yumanas». A: Estudios de lingüística y sociolongüística, 1994. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9