|
El huastec o téenek és una llengua maia parlada a nord de la costa del golf de Mèxic, als estats de San Luis Potosí, Veracruz i Tamaulipas pels huastecs. És l'única llengua viva de la branca huasteca d'aquesta família lingüística. També és l'única que es troba fora del gran àmbit territorial de les llengües maies, és a dir, el sud-est de Mèxic, Guatemala i El Salvador. Les hipòtesis per explicar aquesta separació apunten a dues possibilitats: que abans de la separació lingüística, hi havia un corredor de llengua maia que ocupava tota la costa del golf, o bé; que fa uns tres mil anys, els parlants de l'antecessor del huastec van emigrar des de l'àrea nuclear maia cap al nord. En l'actualitat, el huastec té 173.233 parlants (més de 90.000 a San Luis Potosí i més de 50.000 a Veracruz).[1]
El nom de l'idioma huasteco en la pròpia llengua és téenek, encara que generalment se'l coneix com a "huastec". Aquest és en realitat el nom nàhuatl.
Seguint l'estructura de les altres llengües maies, el huastec o "téenek" és una llengua ergativa, és a dir, un sistema on els verbs afegeixen sufixos i prefixos a una arrel per indicar persones (1a, 2a, o 3a), nombre (singular o plural), temps (acció perfecta o acció imperfecta) o altres característiques (participi gerundi).
S'emet un programa de ràdio en huastec en l'emissora XEANT-AM, amb base a Tancanhuitz de Santos, San Luis Potosí, patrocinada per la CDI.
Dialectes
El huastec té tres dialectes, que tenen una profunditat de temps de no més de 400 anys (Norcliffe 2003:3). Es parla en una regió del centre-est de Mèxic coneguda com la Huaxteca.
- Occidental (Potosino) — 48.000 parlants a 9 viles de San Luis Potosí: Ciudad Valles (Tantocou), Aquismón, Huehuetlán, Tancanhuitz, Tanlajás, San Antonio, Tampamolón, Tanquian, and Tancuayalab.
- Central (Veracruz) — 22.000 parlants a 2 viles del nord de Veracruz: Tempoal i Tantoyuca.
- Oriental (Otontepec) — 12.000 parlants a 7 viles al nord de Veracruz: Chontla, Tantima, Tancoco, Chinampa, Naranjos, Amatlán, i Tamiahua. També conegut com a huastec meridional. Ana Kondic (2012) informà només de 1.700 parlants als municipis de Chontla (San Francisco, Las Cruces, Arranca Estacas, i Ensinals), Chinampa, Amatlan, i Tamiahua.[2]
Fonologia
En les següents taules es presenten els fonemes del huastec, acompanyats a l'esquerra pels seus equivalents símbols en l'ortografia maia.[3]
Vocals
Consonants
Una llengua accentual
El huastec és una llengua accentual. L'accent cau en l'última vocal llarga de cada paraula. Si la paraula no té una vocal llarga, l'accent cau en la primera vocal.
Numeració en huastec
- 0 - p'opo, ou
- 1 - jun
- 2 - tsaab, chaab
- 3 - oox
- 4 - tse', chee'
- 5 - bo'
- 6 - akak
- 7 - buk
- 8 - waxik
- 9 - beleju
- 10 - laju
- 11 - laju jun
- 12 - laju tsaab, laju chaab
- 13 - laju oox
- 14 - laju tse', laju chee'
- 15 - laju bo'
- 16 - laju akak
- 17 - laju buk
- 18 - laju waxik
- 19 - laju beleju
- 20 - jun inik
- 30 - jun inik k'al laju
- 40 - tsaab inik
- 50 - tsaab inik k'al laju
- 60 - oox inik
- 70 - oox inik k'al laju
- 80 - tse' inik
- 100 - bo' inik
- 120 - akak inik
- 140 - buk inik
- 160 - waxik inik
- 180 - beleju inik
- 200 - laju inik
- 300 - laju bo' inik
Bibliografia
- Ariel de Vidas, A. 2003. “Etnicidad y cosmología: La construcción cultural de la diferencia entre los teenek (huaxtecos) de Veracruz”, en: UNAM, Estudios de Cultura Maya. Vol. 23.
- Campbell, L. and T. Kaufman. 1985. “Maya linguistics: Where are we now?,” in Annual Review of Anthropology. Vol. 14, pp. 187-98
- Dahlin, B. et al. 1987. “Linguistic divergence and the collapse of Preclassic civilization in southern Mesoamerica”. American Antiquity. Vol. 52, No. 2, pp. 367-82.
- (en inglés), Edmonson, Barbara, How to Become Bewitched, Bothered and Bewildered: the Huastec Versive, International Journal of American Linguistics, 61:4, pp. 378-395, 1995.
- INAH. 1988. Atlas cultural de México: Lingüística. México: Instituto Nacional de Antropología e Historia.
- Kaufman, T. 1976. “Archaeological and linguistic correlations in Mayaland and associated areas of Mesoamerica”. En: World Archaeology. Vol. 8, pp. 101-18
- Malstrom, V. 1985. “The origins of civilization in Mesoamerica: A geographic perspective”, in L. Pulsipher, ed. Yearbook of the Conference of Latin Americanist Geographers. Vol. 11, pp. 23-29.
- Ochoa, L. 2003. “La costa del Golfo y el área maya: Relaciones imaginables o imaginadas?”. En: UNAM, Estudios de Cultura Maya. Vol. 23.
- Robertson, J. 1993. “The origins and development of Huastec pronouns.” International Journal of American Linguistics. Vol. 59, No. 3, pp. 294-314
- Stresser-Pean, G. 1989. “Los indios huastecos”. En: Ochoa, L. (ed.): Huastecos y Totonacas. México: CONACULTA.
- Vadillo López, C. and C. Riviera Ayala. 2003. “El tráfico maratimo, vehículo de relaciones culturales entre la región maya chontal de Laguna de Términos y la región huaxteca del norte de Veracruz, siglos XVI-XIX”. En: UNAM, Estudios de Cultura Maya. Vol. 23.
- Wilkerson, J. 1972. Ethnogenesis of the Huastecs and Totonacs. PhD dissertation, Department of Anthropology and Archaeology, Tulane University, New Orleans.
Referències
Enllaços externs
|
|---|
| Llengües oficials | | |
|---|
| Altres llengües parlades a Mèxic | |
|---|
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants. |
|
|---|
| Huasteca | | |
|---|
| Yucateca | |
|---|
| Chol–Tzeltal | |
|---|
| Q'anjobal–Chujn |
- Chuj
- Q'anjob'alan–Jakaltek
- Mototzintlec
|
|---|
| Mam | |
|---|
| Gran Quitxé | |
|---|
|
|
