Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mocho'

Infotaula de llenguaMocho'
Qato'k
Tipusllengua, llengua viva i llengua no-escrita Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsMèxic Mèxic 106 (2010)[1]
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[2]
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatMèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües maia occidentals
llengües q’anjob’al Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturacap valor Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióINALI
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2mhc
ISO 639-3mhc Modifica el valor a Wikidata
Glottologmoch1257 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemhc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1358 Modifica el valor a Wikidata
IETFmhc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages141 Modifica el valor a Wikidata

El mocho' ([mot͡ʃoʔ]), motozintleo o cotoque és una llengua maia del tronc q'anjo'bal parlada pels mochos al municipi de Motozintla, Chiapas, Mèxic. Una variant dialectal anomenada tuzanteco es parla a les localitats de Belisario Dominguez i Tuzantán.[3] L'idioma mocho' és una llengua en greu perill d'extinció, perquè compta amb només 141 parlants segons el cens de l'INEGI de l'any 2010 (106 segons l'INALI).

Classificació

El mocho' juntament amb el q'anjob'al i el jakaltek formen el grup lingüístic kanjobalan, i al seu torn, aquest pertany al tronc kanjobalan-chuj del tronc de llengües maies.[4]

Vocals

Anterior Central Posterior
Tancada i [i], ii [] u [u], uu []
Intermitjana e [e], ee [] o [o], oo []
Oberta a [a], aa []

Diftongs

Alguns diftongs que es presenten en moccho' són:

ay [aj]
ey [ej]
oy [oj]

Text mostra

Una endevinalla en mocho'.

En mocho'

¡A ke mu chelawitaa ch'in!
Jel ka'on tyakon si
juune' kuch mar is
xmajaka ti' bej.

Ja'e aqoqo.[5]

En català

¡A que no endevines, nen!
Si vas a tallar llenya,
un garrí molt fluix,
et buscarà en el camí.

El vesper.

Referències

  1. Lenguas indígenas en riesgo de desaparición publicat per l'INALI
  2. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  3. CDI. «Mochós-Motozintlecos». Monografías de los pueblos indígenas, 22-10-2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 gener 2014].
  4. Native languages of the americas. «Mocho maya pronuciation and spelling guide».
  5. Flores Farfán, José Antonio. Adivinanzas en lenguas mayas: ch'ol, mocho', tesltal, q'anjob'al. México: CIESAS, 2007, p. 40. ISBN 968-496--620-2. 

Bibliografia

  • (anglès) Martin, Laura, Irrealis Constructions in Mocho (Mayan), Anthropological Linguistics, 40:2, pp. 198-213, 1998.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9