Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ixcateca

Infotaula de llenguaIxcateca
xuani, xjwa
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants213 (2005)[1] 21 (2010)[2] 8 (2008)[3]
Autòcton deMèxic Mèxic
EstatOaxaca
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues
llengües popolocanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSEP
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2ixc
ISO 639-3ixc Modifica el valor a Wikidata
Glottologixca1245 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueixc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1265 Modifica el valor a Wikidata
IETFixc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2057 Modifica el valor a Wikidata
Distribució del mixtec, i d'altres idiomes del voltant, entre els quals hi ha l'ixcateca

L'ixcateca (xjwa, xuani)[4] és una llengua popolocana pertanyent a la família de llengües otomang. Abans es creia parlat per la majoria dels membres de l'ètnia ixcateca,[5] no obstant això en estudis recents s'esmenta que de tota la comunitat, solament uns quants parlen aquesta llengua, i segons el Consejo Nacional para la Cultura y las Artes només en quedaven vuit parlants el 2008.[6][7] L'ixcateca pren el seu nom de la població on es concentren principalment: Santa María Ixcatlán, Oaxaca.

Es considera que la llengua ixcateca està circumscrita únicament a Santa María Ixcatlán, però altres dades assenyalen que aquesta llengua podria tenir presència també a Tuxtepec i Nuevo Soyaltepec.

Classificació

La classificació de l'ixcateca ha estat complexa. En les primeres temptatives se li va intentar associar al mixteca i al zapoteca. Finalment s'ha arribat a la conclusió que és una llengua molt propera al chocho, amb el qual forma part del grup de llengües popolocanes.

Característiques

Comparteix amb altres llengües otomang el caràcter de llengua tonal, la distinció de vocals allargades i curtes. Pel reduït de la seva comunitat lingüística, és una llengua en procés avançat d'extinció.

Fonologia

Vocals

Anterior Central Posterior
Tancada i ĩ u ũ
Mitjana e o õ
Oberta a ə̃

Breu vocabulari

Els numerals en ixcateca són:[8]

  • /hngu²/: un
  • /ju¹hu¹/: dos
  • /nĩ¹hẽ²/: tres
  • /njũ¹hũ¹/: quatre
  • /ʃʔõ¹/: cinc
  • /ʃhõ³/: sis
  • /ja¹tu²/: set
  • /hni²/: vuit
  • /nĩ¹njẽ²/: nou
  • /ʔu²te³/: deu

Referències

  1. INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. INALI. «Población de 5 años y más hablante de alguna lengua indígena por variante lingüística según bilingüismo lengua indígena-español. Localidades con asentamientos históricos, 2000». Estadística básica de la población hablante de lenguas indígenas nacionales, 2010.
  3. Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, "SÓLO QUEDAN OCHO HABLANTES DE XWJA O IXCATECO EN SANTA MARÍA IXCATLÁN, OAXACA", Press Release, May 27, 2008
  4. [enllaç sense format] http://www.e-mixteca.org/culturas-populares-huajuapan/sala-de-prensa/52.html Arxivat 2010-05-01 a Wayback Machine.
  5. [enllaç sense format] http://www.britannica.com/eb/article-9043097
  6. [enllaç sense format] http://noticiasinteresantes.blogcindario.com/2007/05/00724-el-ixcateco-un-idioma-a-punto-de-extinguirse-solo-lo-hablan-4-personas.html Arxivat 2012-01-31 a Wayback Machine.
  7. [enllaç sense format] http://www.sorosoro.org/lixcateco
  8. Chan Eugene. «Ixcatec» (en anglès). Numeral Systems of the World's Languages: Oto-manguean numerals, 1998. Arxivat de l'original el 2011-05-13. [Consulta: 10 desembre 2013].

Bibliografia

  • Fernández de Miranda, María Teresa. Diccionario ixcateco. México: INAH, 1961. OCLC 25096289. 
  • Suaréz, Jorge. The Mesoamerican Indian Languages (en anglès). Cambridge: CUP, 1983. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9