Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

O'odham

Infotaula de llenguaO'odham
ʼOʼodham ha-ñeʼokĭ, ʼOʼodham ñiʼokĭ, Oʼodham ñiok
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants14.000 (2007),[1] 9.489 (2000)[2]
161 a Mèxic (2010)[3]
Parlants nadius15.000 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deArizona, Sonora
EstatEstats Units Estats Units Mèxic Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Nord
llengües uto-asteques
llengües tepimanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSecretaría de Educación Pública
Codis
ISO 639-3ood Modifica el valor a Wikidata
Glottologtoho1245 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueood Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1480 Modifica el valor a Wikidata
IETFood Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1166 Modifica el valor a Wikidata

L'O'odham (pronunciat ˈʔɔʔɔðɦam) o Pàpago-Pima (a causa dels noms de dos pobles indígenes els dialectes dels quals són pràcticament idèntics: els pàpago i els pimes) és una llengua uto-asteca parlada per amerindis de l'estat d'Arizona, als Estats Units, i Sonora, a Mèxic. O'odham ñiok (escrit a vegades O'odham ñeok) és la designació nativa d'aquesta llengua, on ñiok és la paraula que designa llengua o parla, mentre que o'odham és l'endònim amb el qual es diuen a si mateixos.

Nombre de parlants

Té uns dotze mil parlants en territori nord-americà i unes quantes centenars al territori mexicà, on és considerada com una llengua propera a l'extinció. Segons el cens dels Estats Units del 2000 i altres enquestes lingüístiques, l'O'odham és la sisena llengua indígena amb el major nombre de parlants, després del nàvajo, el dakota, el yup'ik, el cherokee, i l'apatxe occidental. Endemés és la tercer llengua ameríndia més parlada a Arizona després del nàvajo i l'apatxe occidental, la tercer més parlada al comtat de Pinal i la quarta més parlada al comtat de Pima. .

Aproximadament el 8% dels parlants d'O'odham parlen anglès "no molt bé" o "gens", d'acord amb els resultats del cens del 2000. Aproximadament el 13% dels parlants d'O'odham als EUA es trobaven en edats compreses entre els 5 i 17 anys, i entre els parlants més joves, aproximadament el 4% van informar que parlaven anglès "no molt bé" o "gens".

Dialectes

L'O'dham es divideix en tres dialectes principals que comprenen nombrosos sots-dialectes.[4]

Les major diferències lèxiques i gramaticals entre el Tohono O'odham (o Papago) i l'Akimel O'odham (o Pima) són:

Tohono O'odham Akimel O'odham Català
ʼaʼad hotṣ enviar
ñeñida tamiam esperar
s-hewhogĭ s-heubagĭ estar calent
sisiṣ hoʼiumi (but si:ṣpakuḍ, stapler) anar ràpid
pi: haʼicug pi ʼac estar absent
wia ʼoʼoid caça tr.

Hi ha altres major diferències dialectals entre els dialectes del nord i del sud, per exemple:

Antic O'odham Meridional Septentrional Català
* ʼa:pi:m ʼa:ham ʼa:pim tu
* cu:khug cu:hug cu:kug carn
* ʼe:kheg ʼe:heg ʼe:keg fer ombra
* ʼu:pham ʼu:hum ʼu:pam marxar

El dialecte Cukuḍ Kuk no té certes disposicions on el Tohono O'odham tenen bilabial:

Alters TO dialectes Chukuḍ Kuk Català
jiwia, jiwa jiia arribar
ʼuʼuwhig ʼuʼuhig ocell
wabṣ haṣ només
wabṣaba, ṣaba haṣaba però

Estatut oficial

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" a causa de la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada i publicada l'any 2003.[5]

Fonologia

Vocals

El pima té cinc vocals, endemés distingeix entre vocals llargues i breus.[6]

Anterior Central Posterior
Tancada i ɨ u
Mitjana o
Oberta a

Consonants

L'inventari de consonants de l'o'odham inclou:[6]

Labial Alveolar postalv.
palatal
Velar Glotal
oclusiva sorda p t k ʔ
oclusiva sonora b d ʒ g
africada
fricativa v s ʃ h
líquida l
nasal m n ɲ
semiconsonant w j

Referències

  1. Fitxa Ethnologue
  2. Cens dels EUA de 2000
  3. INALI. «Lenguas indígenas en México y hablantes (de 5 años y más) al 2010». Mèxic: INALI, 2010.
  4. Saxton, Dean, Saxton, Lucille, & Enos, Susie. (1983). Dictionary: Tohono O'odham/Pima to English, English to Tohono O'odham/Pima. Tucson, AZ: The University of Arizona Press
  5. Honorable Congreso de la Unión «Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas». Diario Oficial de la Federación [México], 13-03-2003. Arxivat de l'original el 2008-06-11 [Consulta: 28 novembre 2013]. Arxivat 2008-06-11 a Wayback Machine.
  6. 6,0 6,1 Saxton, Dean «Papago» (en anglès). Studies in uto-aztecan grammar. Summer Institute of Linguistics/University of Texas at Arlington [Dallas, Texas], 3, 56, 1982 [Consulta: 18 agost 2012].

Enllaços externs

  • Informació sobre O'odham a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “ood” (anglès)


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9