O'odham

O'odham

ʼOʼodham ha-ñeʼokĭ, ʼOʼodham ñiʼokĭ, Oʼodham ñiok
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	14.000 (2007),[1] 9.489 (2000)[2] 161 a Mèxic (2010)[3]
Parlants nadius	15.000  (2007 )
Autòcton de	Arizona, Sonora
Estat	Estats Units Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües uto-asteques llengües tepimanes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Secretaría de Educación Pública
Codis
ISO 639-3	ood
Glottolog	toho1245
Ethnologue	ood
UNESCO	1480
IETF	ood
Endangered languages	1166

L'O'odham (pronunciat ˈʔɔʔɔðɦam) o Pàpago-Pima (a causa dels noms de dos pobles indígenes els dialectes dels quals són pràcticament idèntics: els pàpago i els pimes) és una llengua uto-asteca parlada per amerindis de l'estat d'Arizona, als Estats Units, i Sonora, a Mèxic. O'odham ñiok (escrit a vegades O'odham ñeok) és la designació nativa d'aquesta llengua, on ñiok és la paraula que designa llengua o parla, mentre que o'odham és l'endònim amb el qual es diuen a si mateixos.

Té uns dotze mil parlants en territori nord-americà i unes quantes centenars al territori mexicà, on és considerada com una llengua propera a l'extinció. Segons el cens dels Estats Units del 2000 i altres enquestes lingüístiques, l'O'odham és la sisena llengua indígena amb el major nombre de parlants, després del nàvajo, el dakota, el yup'ik, el cherokee, i l'apatxe occidental. Endemés és la tercer llengua ameríndia més parlada a Arizona després del nàvajo i l'apatxe occidental, la tercer més parlada al comtat de Pinal i la quarta més parlada al comtat de Pima. .

Aproximadament el 8% dels parlants d'O'odham parlen anglès "no molt bé" o "gens", d'acord amb els resultats del cens del 2000. Aproximadament el 13% dels parlants d'O'odham als EUA es trobaven en edats compreses entre els 5 i 17 anys, i entre els parlants més joves, aproximadament el 4% van informar que parlaven anglès "no molt bé" o "gens".

L'O'dham es divideix en tres dialectes principals que comprenen nombrosos sots-dialectes.^[4]

• Tohono O'odham (Cukuḍ Kuk, Gigimai, Hu:huʼula, Huhuwoṣ, Totoguañ)
• Akimel O'odham (Gila oriental, Kohadk, riu Salt, Gila Occidental)
• Hia C-ed O'odham

Les major diferències lèxiques i gramaticals entre el Tohono O'odham (o Papago) i l'Akimel O'odham (o Pima) són:

Hi ha altres major diferències dialectals entre els dialectes del nord i del sud, per exemple:

El dialecte Cukuḍ Kuk no té certes disposicions on el Tohono O'odham tenen bilabial:

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" a causa de la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada i publicada l'any 2003.^[5]

El pima té cinc vocals, endemés distingeix entre vocals llargues i breus.^[6]

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i	ɨ	u
Mitjana			o
Oberta		a

L'inventari de consonants de l'o'odham inclou:^[6]

	Labial		Alveolar		postalv. palatal		Velar		Glotal
oclusiva sorda	p		t				k		ʔ
oclusiva sonora	b		d		ʒ		g
africada					tʃ
fricativa	v		s		ʃ				h
líquida			l
nasal	m		n		ɲ
semiconsonant	w						j

• Informació sobre O'odham a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “ood” (anglès)