Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tepehua

No s'ha de confondre amb tepehuan.
Infotaula de llenguaTepehua
Hamasipini
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants8.321 (2005)[1]
Autòcton deVeracruz, Puebla, Hidalgo
EstatMèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües totonaques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióSEP
Codis
Glottologtepe1243 Modifica el valor a Wikidata

El tepehua és una (macro)llengua indígena parlada en l'orient de Mèxic per l'ètnia dels tepehues. Aquest grup ètnic habita en diverses comunitats dels estats de Veracruz, Hidalgo i Puebla. El tepehua forma part de la família lingüística totonaques amb el totonaca, i no ha de ser confós amb la llengua uto-asteca anomenada tepehuan.

El tepehua és una llengua de l'àrea lingüística mesoamericana i mostra alguns dels trets comuns a les diverses famílies que formen part d'aquesta regió. Juntament amb altres seixanta-vuit llengües indígenes de Mèxic i tres-centes seixanta-quatre variants lingüístiques, és reconeguda per llei[2] com una llengua nacional a tot el territori de la República Mexicana, amb igual validesa que el castellà, que és la llengua majoritària en aquest país.

Dialectes

Nombre aproximat de parlants de tepehua: ~10,625~
Varietat ISO Territori lingüístic Comunitat lingüística
Tepehua de Huehuetla tee[3] Nord-est de Hidalgo, Huehuetla, i Mecapalapa (Puebla). 3.000 (1982 SIL)
Tepehua de Pisaflores tpp[4] Pisaflores Veracruz 4.000 (1990 census).
Tepehua de Tlachichilco tpt[5] Tlachichilco (Veracruz) 3.000 (1990 SIL).

Morfologia

el tepehua és una llengua aglutinant, on les paraules fan servir sufixos complexos per a una varietat de propòsits amb diversos morfemes encadenats.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9