Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Districte de Toledo

Plantilla:Infotaula geografia políticaDistricte de Toledo
Imatge
TipusDistrictes de Belize Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 16° 20′ 00″ N, 88° 45′ 00″ O / 16.333333333333°N,88.75°O / 16.333333333333; -88.75
EstatBelize Modifica el valor a Wikidata
CapitalPunta Gorda (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població41.537 (2022) Modifica el valor a Wikidata (8,93 hab./km²)
Llengua utilitzadaq'eqchi'
garifuna
mopan Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície4.649 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud163 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
ISO 3166-2BZ-TOL Modifica el valor a Wikidata

El districte de Toledo és un dels sis districtes en què es divideix el territori de Belice. La capital és la vila de Punta Gorda. És el districte més meridional i limita al nord amb els districtes de Cayo i Stann Creek; al ponent, amb el departament guatemalenc d'El Petén; a l'orient, amb el mar Carib; i al sud, amb el departament guatemalenc d'Izabal.

Geografia

Els principals pobles del districte són Monkey River Town i Toledo Settlement, els pobles maies de San Pedro Columbia, Blue Creek, Indian Creek, Santa Cruz, San Antonio, San Jose, San Felipe, i la vila garifuna de Barranco.

Història

Toledo va ser l'escenari en què es van desenvolupar diverses importants ciutats maies del Període Clàssic de Mesoamèrica. Entre elles cal citar Nim Li Punit, Lubaantún i Uxbenká. En concloure el període clàssic de la cultura maia, diverses de les ciutats d'aquesta civilització van ser abandonades enmig de desordres, com sembla testificar la troballa d'esteles inacabades a la zona arqueològica de Nim Li Punit. Quan van ser abandonades, les poblacions maies van ser cobertes per l'espessa selva del sud de Belize, i no es va saber molt més d'elles fins que a partir del segle XX es van desenvolupar projectes arqueològics amb el propòsit de conèixer el passat precolombí de la regió. Durant els segles posteriors i abans de l'arribada dels espanyols, el territori va ser ocupat pel grup maia ch'ol.

Els espanyols van ocupar la regió durant els segles xvi i xvii, combatent contra els indígenes que havien presentat gran resistència. A partir del segle xviii, els britànics van colonitzar Belize, al que després es va conèixer amb el nom d'Hondures Britànica. Fins a l'arribada dels garifuna —grup mestís producte de la mescla d'indígenes caribs amb esclaus africans, deportat de les Antilles Menors sota el control del Regne Unit—, Toledo va romandre pràcticament despoblat, ja que els anglesos havien deportat als indis ch'ol al Petén.

Demografia

En el segle xx la immigració d'indígenes guatemalencs a Toledo —pertanyents a les ètnies kektxís i mopans— va ser un factor que va contribuir al fet que en els nostres dies, una significativa part de la població toledana sigui d'origen maia. També s'hi han establit colons d'origen mennonita i antics combatents confederats

Actualment la població d'origen mestís/espanyol/llatí representa el 18% de la població d'acord amb el cens de l'any 2010, la qual cosa fa del castellà un dels idiomes més importants del districte.[1]

Galeria d'imatges

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9