Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kiliwa

Infotaula de llenguaKiliwa
Koléew Ñaja'
Tipusllengua, llengua viva i llengua no-escrita Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants46 (2010)[1]
Autòcton deMèxic Mèxic
EstatBaixa Califòrnia
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Hoka-Sioux
hoka-sioux
llengües yuma-cochimí Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturacap valor Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióInstituto Nacional de Lenguas Indígenas
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3klb Modifica el valor a Wikidata
Glottologkili1268 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueklb Modifica el valor a Wikidata
UNESCO726 Modifica el valor a Wikidata
IETFklb Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2293 Modifica el valor a Wikidata

El kiliwa és una llengua mexicana del grup yuma-cochimí parlada pels kiliwes, que habita al nord-est de l'estat mexicà de Baixa Califòrnia. Pel seu nombre de parlants, és una de les llengües indígena amb menys parlants a Mèxic, i es troba en procés de desaparició. La major part dels parlants de kiliwa són ancians, i es concentren en localitats com Arroyo de León i la regió de la vall de Trinidad del municipi d'Ensenada.

Entre les característiques d'aquesta llengua està l'ocupació de xiulades i certs crits com a recursos de significació lingüística. Té 21 consonants i sis vocals, i inclou alguns sons que no posseeix el castellà, com el salt glotal o les oclusivas arrodonides o labialitzades.

Inventari fonològic

L'inventari fonològic del kiliwa[2] és:

Bilabial Coronal Palatal Velar Labiovelar Uvular Glotal
Oclusiva p t k q ʔ (')
Africada t͡s (ch)
Fricativa s x h, hʷ
Aproximant r, l j (y) w
Nasal m n ɲ (ñ)

Hi ha vocals curtes i llargues, aquestes són: a, e, i, o, u, ā, ē, ī, ō, ū.[3]

Referències

  1. INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. Mixco, 1996, pp. 31-33
  3. «Diccionario práctico de la lengua kiliwa.». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 31 gener 2014].

Bibliografia

  • Ochoa Zazueta, Jesús Ángel (1978): Los kiliwa: y el mundo se hizo así. Instituto Nacional Indigenista. México.
  • Mixco, Mauricio J. (1996): Kiliwa del Arroyo León, Baja California dentro de la serie el Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México. México.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9