Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Itzá

Infotaula de llenguaItzá
Itza'
Tipusllengua morta, llengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants12 (1986)[1] 1.094 (2002)[2]
Autòcton deEl Petén
EstatGuatemala Guatemala
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües yucateques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3itz Modifica el valor a Wikidata
SILyua
Glottologitza1241 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueitz Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1788 Modifica el valor a Wikidata
IETFitz Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2996 Modifica el valor a Wikidata

L'itzá o Itza' és una llengua maia que forma part de la branca yucateca, juntament amb el yukatek, lacandon i mopan. En el passat era parlat per la totalitat del poble itzá a El Petén i a Belize. En l'actualitat l'idioma està extint a Belize i és únicament parlat per una dotzena d'ancians a Guatemala en les comunitats itzá situades al nord del llac de Petén Itzá.[3]

L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala està recolzant esforços per rescatar l'idioma amb la formació de facilitadors d'ensenyament de l'idioma itza' als establiments educatius.[4]

Referències

  1. Informe sobre l'itzá a Ethnologue
  2. Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  3. «Itza'». A: Gordon, Raymond G., Jr.. Ethnologue: Languages of the World (versió en línia). Barbara F. Grimes (ed. contribuyente). 15. Dallas, TX: SIL International, 2005. ISBN 1-55671-159-X. OCLC 60338097. 
  4. «Comunidad Lingüística Itza'». ALMG.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9