Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tlahuica

Infotaula de llenguaTlahuica
Pjiekak'joo
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants842 (2005)[1]
Autòcton deMèxic
EstatEstat de Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues
llengües otopame
llengües matlatzinca-tlahuica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióSEP
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2ocu
ISO 639-3ocu Modifica el valor a Wikidata
Glottologatzi1235 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueocu Modifica el valor a Wikidata
UNESCO937 Modifica el valor a Wikidata
IETFocu Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4913 Modifica el valor a Wikidata
Territoris de parla Matlatzinca

El tlahuica, també anomenat atzinca o ocuilteco, és una llengua parlada per 842 persones que habiten principalment en la localitat de San Juan Atzingo, en el sud de l'Estat de Mèxic, en el centre de Mèxic. És una llengua afiliada al grup otopame de la família lingüística otomang. De vegades s'usa el nom matlatzinca per a aquesta llengua, de fet el matlatzinca pròpiament dit és una variant, relativament propera al tlahuica pròpiament dit, una tercera variant parlada a Michoacán és el pirinda.

En el seu idioma natiu, el tlahuica o ocuilteco rep el nom de pjiekak'joo, que significa 'el que jo soc', o 'el que jo parlo', segons les traduccions dels nadius. El terme ocuiltecah significa en nàhuatl 'gent del lloc de cucs', el nom ocuiltec tal vegada és confús perquè actualment la llengua no s'usa a Ocuila sinó a dues ranxeries dependents d'aquesta localitat.

Per la grandària extremadament reduïda de la seva comunitat lingüística, el tlahuica és classificat com una llengua en imminent perill d'extinció. En el cens de 2000, només 26 persones de menys de 20 anys estaven documentats com a parlants d'ocuilteco. A partir de 2001, la llengua tlahuica ha passat a ser considerada com a llengua nacional per la legislació mexicana en matèria de drets lingüístics. A partir de l'any 2003 ha estat inclosa dins del Premi de Poesia Jove "Acolmiztli Nezahualcóyotl".

Referències

  1. INEGI, 2000.

Bibliografia


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9