Potassicmagnesiohastingsita

Potassicmagnesiohastingsita
Fórmula química	{K}{Ca₂}{Mg₄Fe3+}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Epònim	hastingsite rootname series (en) , potassi i magnesi
Localitat tipus	Cap d'Aspen, Llac Bol'shoi Ishkul', óblast de Txeliàbinsk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.10
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,94 Å; b = 18,05 Å; c = 5,33 Å; β = 105,498°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	marró-verd, negre
Exfoliació	molt bona en {110}
Duresa (Mohs)	6,5
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,676 a 1,682 nβ = 1,685 a 1,695 nγ = 1,692 a 1,702
Birefringència	δ = 0,016 a 0,020
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 58° a 88°
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2004-027b
Any d'aprovació	2004
Símbol	Pmhst
Referències	[1]

La potassicmagnesiohastingsita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel hastingsita. Rep el nom per la seva relació amb la hastingsita i pel seu contingut en potassi i magnesi.

La potassicmagnesiohastingsita és un silicat de fórmula química {K}{Ca₂}{Mg₄Fe³⁺}(Al₂Si₆O₂₂)(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia Russa de les Ciències, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 3188/1.

Va ser descoberta al cap d'Aspen, al llac Bol'shoi Ishkul' (óblast de Txeliàbinsk, Rússia). També ha estat descrita a l'Índia, a la República Txeca, al Canadà i a l'Antàrtida.