Fluororichterita

Fluororichterita
Fórmula química	{Na}{CaNa}{Mg₅}(Si₈O22)(F,OH)₂
Epònim	richterite rootname series (en) i fluor
Localitat tipus	Pit Núm. 97, Miass, óblast de Txeliàbinsk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.20
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,763 Å; b = 17,89 Å; c = 5,122 Å; β = 102,25°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	marró a vermell marronós, vermell-rosa, groc, marró-gris, també verd clar a verd fosc
Exfoliació	{110} (en)
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,17 g/cm³ (mesurada);
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1992-020
Any d'aprovació	1994
Símbol	Flrct
Referències	[1]

La fluororichterita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel richterita. Rep el nom per la seva relació amb la richterita.

La fluororichterita és un silicat de fórmula química {Na}{CaNa}{Mg₅}(Si₈O₂₂)(F,OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1994. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. És l'anàleg amb fluor de la richterita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, catoforita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Va ser descoberta al Pit núm. 97, situat a la localitat de Miass (óblast de Txeliàbinsk, Rússia). També ha estat descrita a l'Afganistan, la República Popular de la Xina, el Canadà, els Estats Units, Nigèria, Àustria, Noruega, Alemanya, Itàlia i Espanya. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Nuestra Señora del Carmen, situada a la localitat de Jumella, un municipi de la comarca de l'Altiplà.