Fluoroleakeïta

Fluoroleakeïta
Fórmula química	NaNa₂(Mg₂Al₂Li)(Si₈O22)F₂
Epònim	fluor i leakeite rootname series (en)
Localitat tipus	Norra Kärr, Gränna, Jönköping, Comtat de Jönköping, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.25
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,7043(5) Å; b = 17,7341(8) Å; c = 5,2833(3) Å; β = 104,067(4)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	blau verds clar
Exfoliació	perfecta {110}
Fractura	desagregable
Duresa (Mohs)	6
Color de la ratlla	blau verdós
Densitat	3,14 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,632 nβ = 1,638 nγ = 1,643
Birefringència	δ = 0,011
Angle 2V	mesurat: 98,0°, calculat: 95,5°
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2009-012
Any d'aprovació	2009
Símbol	Fllk
Referències	[1]

La fluoroleakeïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel leakeïta. Aquest mineral es va publicar per primera vegada com a fluoroaluminoleakeïta. El grup de la leakeïta va ser redefinit el 2012 i aquest mineral va passar a anomenar-se fluoroleakeïta. El mineral anomenat originalment d'aquesta manera es coneix ara com ferrifluoroleakeïta.

La fluoroleakeïta és un silicat de fórmula química NaNa₂(Mg₂Al₂Li)(Si₈O₂₂)F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrocatoforita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, catoforita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita i ferroferriobertiïta.

Va ser descoberta a Norra Kärr, al municipi de Jönköping, dins el comtat de Jönköping (Suècia), tractant-se de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.