Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pargasita

Infotaula de mineralPargasita
Fórmula químicaNaCa₂(MgAl)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
EpònimPargas Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPargas (Parainen), Regió de Finlàndia pròpia, Finlàndia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.05c Modifica el valor a Wikidata
Dana66.1.3a.12
Heys16.11.13
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,87Å; b = 18Å; c = 5,3Å; β = 105,43°
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colorverd blavós, marró, marró verdós, verd fosc cap a negre
Exfoliació{110} (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Duresa (Mohs)5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllaverd - gris pàl·lid
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,630 nβ = 1,640 nγ = 1,650
Birefringènciaδ = 0,020
Angle 2Vmesurat: 63°, calculat: 88°
Dispersió òpticar > v*
Impureses comunesTi, Cr, Mn, K, F, H
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd), aprovat i mineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2012 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1814
SímbolPrg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La pargasita és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany al grup del nom arrel pargasita. Va ser descoberta l'any 1814 al municipi de Pargas, a la regió de Finlàndia Pròpia (Finlàndia), sent nomenada així per aquesta localitat.

Un sinònim poc usat és el d'hornblenda pargasítica.

Característiques químiques

És un inosilicat de sodi, calci i magnesi, hidroxilat i anhidre. Pertany al grup dels amfíbols de inosilicats de cada doble de tetraedres de sílice, i dins d'aquest al subgrup dels clinoamfíbols de calci. Està estretament relacionat amb la fluorcannil·loïta (CaCa₂(Mg₄Al)(Si₅Al₃)₈O22F₂).

Forma una sèrie de solució sòlida amb la ferropargasita (NaCa₂[(Fe2+)₄Al](Si₆Al₂)O22(OH)₂), en la qual la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: titani, crom, manganès, potassi, fluor, aigua i fòsfor.

Formació i jaciments

Apareix com a mineral molt comú en argiles silícies i pissarres metamorfitzades amb hornblendes. També es forma en roques volcàniques andesítiques i roques ultramàfiques alterades.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: diòpsid, flogopita, corindó, espinel·la, calcita, hiperstena, augita o plagioclasa.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita al volcà de Rocanegra (Santa Pau, Garrotxa).[2]

Referències

  1. «Pargasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Pargasite from Rocanegra volcano, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 29 gener 2024].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9