Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ferropedrizita

Infotaula de mineralFerropedrizita
Fórmula químicaNaLi₂(Fe2+₂Al₂Li)Si₈O22(OH)₂
EpònimFerrós i pedrizite (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSangilen Upland, Tuva, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.25
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,3716(4) Å; b = 17,649(1) Å; c = 5,2800(6) Å; β = 102,22(1)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialb2/m
Colorblau-gris fosc a blau violat
Densitat3,13 a 3,16 g/cm³ (mesurada); 3,135 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,614(3) nβ = 1,638(3) nγ = 1,653(3)
Birefringènciaδ = 0,039
Angle 2Vmesurat: 75° (5), calculat: 76°
Impureses comunesFe(III), F
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2014-037
Any d'aprovació2014
SímbolFopd Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ferropedrizita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la pedrizita. El nom ferropedrizita s'ha utilitzat també per a un hipotètic mineral endmember dels amfíbols. La ferropedrizita es va redefinit com a espècie el 2012.

Característiques

La ferropedrizita és un silicat de fórmula química NaLi₂(Fe2+₂Al₂Li)Si₈O22(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2014. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrocatoforita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, catoforita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Sangilen Upland, a la república de Tuvà (Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

  1. «Ferro-pedrizite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 gener 2020].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9