Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cummingtonita

Infotaula de mineralCummingtonita
Fórmula químicaMgSiO22(OH)₂
EpònimCummington (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.05a Modifica el valor a Wikidata
Dana66.1.1.1
Heys14.21.6
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,53Å; b = 18,23Å; c = 5,32Å; β = 101,97°
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colorverd clar, marró, gris, incolor
Exfoliacióperfect - on {110}*
TenacitatFràgil
Duresa (Mohs)5 a 6 (Mohs)
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Densitat3,1 a 3,6 g/cm³
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,639 a 1,671 nβ = 1,647 a 1,689 nγ = 1,664 a 1,708
Birefringènciaδ = 0,025 a 0,037
PleocroismeDèbil, en tons marró-verdosos
Angle 2Vmesurat: 65° to 90°, calculat: 70° to 90°
Dispersió òpticar > v or r < v*
SolubilitatInsoluble en àcids
Impureses comunesMn, Ca, Al, Ti, Na, K
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i mineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2012 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolCum Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La cummingtonita és un mineral del grup dels silicats, subgrup inosilicats i dins d'ells pertany als amfíbols monoclínics.[2] És un silicat de ferro i magnesi, amb aspecte d'agregats bacil·lars color castany. És polimorf de la antofil·lita, amb la seva mateixa composició química però diferent sistema cristal·lí.

En realitat, cummingtonita és el terme intermedi d'una sèrie de solució sòlida amb quantitats de ferro i magnesi substituïbles entre si, de manera que tota la sèrie es denomina amb aquest nom. En un extrem de la sèrie estarà la magnesiocummingtonita (Mg₇Si₈O22(OH)₂) i en l'altre extrem la grunerita (Fe₇Si₈O22(OH)₂).

Etimologia

El terme procedeix de la ciutat de Cummington, a Massachusetts (EUA), on va ser descrit per primera vegada l'any 1824.[1][3]

Sinònims molt poc usats són antolita i kievita.[1]

Ambient de formació

Apareix en roques metamòrfiques, tant metamorfisme de contacte com a regional, de fàcies d'esquists verds o eclogites esquists blaus. També es pot trobar com a mineral primari en algunes diorites, gabres i norites.

Minerals associats a la cummningtonita en totes aquestes roques són hornblenda, antofil·lita, actinolita, tremolita, arfvedsonita, glaucòfan, quars i granat.

Localització, extracció i ús

Jaciments importants d'aquest mineral es troben a Massachusetts, Dakota del Sud i Wisconsin (EUA), a Labrador (Canadà), Japó, Escòcia, Finlàndia, Noruega i Suècia.[4] A Espanya es troba a Belmonte de Miranda (Astúries), Níjar (Almeria), Pontedeume (La Corunya), Tordera (Barcelona) i Ojén (Màlaga).[5]

La cummingtonita no té ús comercial, només interès científic i de col·leccionista.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «Cummingtonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Hawthorne, Frank C.; Oberti, Roberta «On the classification of amphiboles». Canadian Mineralogist, 44, 1, 2006, pàg. 1-21.
  3. «Cummingtonite Mineral Data» (en anglès). Mineralogy Database. WebMineral. [Consulta: 20 maig 2024].
  4. «Cummingtonite» (PDF) (en anglès). Mineral Data Publishing, 2001. [Consulta: 20 maig 2024].
  5. «Cummingtonita» (en castellà). Arxivat de l'original el 27-04-2016. [Consulta: 20 maig 2024].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9