Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Eckermannita

Infotaula de mineralEckermannita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNaNa₂(Mg₄Al}Si₈O22(OH)₂
EpònimHarry Eckermann Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusTram de mines de jade Hpakant-Tawmaw, Hpakant Township, Districte de Mohnyin, Kachin, Myanmar
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.25 Modifica el valor a Wikidata
Dana66.1.3c.6
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,8087(7) Å; b = 17,845(1) Å; c = 5,2905(4) Å; β = 103,660(1)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Duresa (Mohs)5 a 6
Lluïssorvítria
Densitat3,02 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,605 nβ = 1,630 nγ = 1,634
Birefringènciaδ = 0,029
Dispersió òpticar < v moderada
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2013-136
SímbolEck Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'eckermannita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup del nom arrel eckermannita. Rep el nom per Harry von Eckermann (1886-1969), mineralogista i petròleg suec.

Característiques

L'eckermannita és un silicat de fórmula química NaNa₂(Mg₄Al}Si₈O22(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

L'eckermannita va ser descrita per primera vegada l'any 1942, per a un amfíbol descobert a Norra Kärr, Suècia. En la caracterització de l'holotip d'aquesta espècie, no es va trobar el liti. Un reexamen del material holotip i de la mostra original analitzada per Törnebohm va confirmar que ambdós són en realitat fluoroleakeïta. L'Associació Mineralògica Internacional va redefinir l'espècie el 2014 (IMA2013-136), d'acord amb la nova nomenclatura d'amfíbols aprovada per l'IMA publicada el 2012, i es va designar el material de Myanmar com a nou holotip per a l'eckermannita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eckermannita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al tram de mines de jade de Hpakant-Tawmaw, a la municipalitat de Hpakant del districte de Mohnyin (Kachin, Myanmar). La resta de localitats han de ser comprovades per si s'han d'assignar a l'eckermannita segons la redefinició del 2012.

Referències

  1. «Eckermannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2018].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9