Fluoroedenita |
---|
|
Fórmula química | {Na}{Ca₂}{Mg₅}(AlSi₇O22)(F,OH)₂ |
---|
Epònim | edenite rootname series (en) i fluor |
---|
Localitat tipus | Mont Calvario, Biancavilla, Complex Volcànic de l'Etna, Ciutat metropolitana de Catània, Sicília, Itàlia |
---|
|
Categoria | silicats |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.15 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.10 |
---|
|
Sistema cristal·lí | monoclínic |
---|
Estructura cristal·lina | a = 9,847 Å; b = 18,017 Å; c = 5,268 Å; β = 104,84° |
---|
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
---|
Grup espacial | p2/m |
---|
Color | verd clar a groc clar, negre-gris |
---|
Macles | no mencionades |
---|
Exfoliació | perfecta en {110} |
---|
Fractura | concoidal |
---|
Tenacitat | fràgil |
---|
Duresa (Mohs) | 5 a 6 |
---|
Lluïssor | vítria |
---|
Color de la ratlla | blanc-gris, blanc groguenc |
---|
Densitat | 3,09 g/cm³ (calculada) |
---|
Propietats òptiques | biaxial (-) |
---|
Índex de refracció | nα = 1,606 nβ = 1,670 nγ = 1,625 |
---|
Birefringència | δ = 0,019 |
---|
Pleocroisme | not visible |
---|
Angle 2V | calculat: 78° |
---|
Dispersió òptica | r < v |
---|
|
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
---|
Codi IMA | IMA1994-059 |
---|
Any d'aprovació | 2000 |
---|
Símbol | Fled |
---|
Referències | [1] |
---|
La fluoroedenita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel edenita. Es coneixia originalment com a compost sintètic i fou reportada ja el 1955 per J. A. Kohn i J. E. Comeforo. El 1970, el doctor Bob Coffee, químic de Kodak, va ser el primer en analitzar químicament i publicar sobre un primer descobriment de fluoroedenita no sintètica. Va rebre l'actual nom el 2001 seguint les regles de l'IMA per al·lusió a la seva composició, amb el fluor dominant i la seva relació amb l'edenita.
Característiques
La fluoroedenita és un silicat de fórmula química {Na}{Ca₂}{Mg₅}(AlSi₇O22)(F,OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.
Va ser descoberta al mont Calvario, a la localitat de Biancavilla, dins el cComplex Volcànic de l'Etna (Ciutat metropolitana de Catània, Sicília, Itàlia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Referències