Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fluoroedenita

Infotaula de mineralFluoroedenita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química{Na}{Ca₂}{Mg₅}(AlSi₇O22)(F,OH)₂
Epònimedenite rootname series (en) Tradueix i fluor Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Calvario, Biancavilla, Complex Volcànic de l'Etna, Ciutat metropolitana de Catània, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.10 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,847 Å; b = 18,017 Å; c = 5,268 Å; β = 104,84°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialp2/m
Colorverd clar a groc clar, negre-gris
Maclesno mencionades
Exfoliacióperfecta en {110}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc-gris, blanc groguenc
Densitat3,09 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,606 nβ = 1,670 nγ = 1,625
Birefringènciaδ = 0,019
Pleocroismenot visible
Angle 2Vcalculat: 78°
Dispersió òpticar < v
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1994-059
Any d'aprovació2000
SímbolFled Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La fluoroedenita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel edenita. Es coneixia originalment com a compost sintètic i fou reportada ja el 1955 per J. A. Kohn i J. E. Comeforo. El 1970, el doctor Bob Coffee, químic de Kodak, va ser el primer en analitzar químicament i publicar sobre un primer descobriment de fluoroedenita no sintètica. Va rebre l'actual nom el 2001 seguint les regles de l'IMA per al·lusió a la seva composició, amb el fluor dominant i la seva relació amb l'edenita.

Característiques

La fluoroedenita és un silicat de fórmula química {Na}{Ca₂}{Mg₅}(AlSi₇O22)(F,OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Calvario, a la localitat de Biancavilla, dins el cComplex Volcànic de l'Etna (Ciutat metropolitana de Catània, Sicília, Itàlia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.

Referències

  1. «Fluoro-edenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 desembre 2019].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9