Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Manganomanganiungarettiïta

Infotaula de mineralManganomanganiungarettiïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNaNa₂(Mn2+₂Mn3+₃)(Si₈O22)O₂
EpònimLuciano Ungaretti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMina Hoskins, Grenfell, Comtat de Forbes, Nova Gal·les del Sud, Austràlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.25 Modifica el valor a Wikidata
Dana66.1.3c.14
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,89 Å; b = 18,04 Å; c = 5,29 Å; β = 104,62°
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colorvermell cirera a vermell molt fosc
Duresa (Mohs)6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc rosat clar
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,717 nβ = 1,780 nγ = 1,800
Birefringènciaδ = 0,083
Angle 2Vmesurat: 57°, calculat: 56°
Dispersió òpticar < v
Impureses comunesFe, Mg, Ca, K, Li
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1994-004
SímbolMmu Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La manganomanganiungarettiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup dels amfíbols amb w(O) dominant. El mineral amb aquesta composició originalment va ser anomenat ungarettiïta, en honor de Luciano Ungaretti (1942-2001), professor de mineralogia de la Universitat de Pavia (Itàlia). L'any 2012 va ser redefinit el grup dels amfíbols, passant a denominar-se: manganomanganiungarettiïta.

Característiques

La manganomanganiungarettiïta és un silicat de fórmula química NaNa₂(Mn2+₂Mn3+₃)(Si₈O22)O₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrocatoforita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, catoforita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Hoskins, situada a la localitat de Grenfell, al comtat de Forbes (Nova Gal·les del Sud, Austràlia). També ha estat descrita en un altre indret de Nova Gal·les del Sud: la mina Woods, al comtat d'Inglis, i a la pedrera Caspar, al volcà Bellerberg (Renània-Palatinat, Alemanya). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

  1. «Mangano-mangani-ungarettiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 gener 2020].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9