Antofil·lita

Antofil·lita
Antofil·lita de Kopparberg, Suècia
Fórmula química	(Mg, Fe)₇[OH Si₄O11]₂
Epònim	flor, fulla i marró
Localitat tipus	Kjennerudvann Anthophyllite Prospect, Kjennerudvann, Kongsberg, Buskerud, Noruega
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.DE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.06
Dana	66.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	rarament com a cristalls diferenciables, comunament laminar o fibrosa
Estructura cristal·lina	a = 18.5 Å, b = 17.9 Å, c = 5.28 Å; Z = 2
Grup puntual	ortoròmbic dipiramidal
Grup espacial	Pnma
Color	clau, marró, groguenc, gris verdós
Exfoliació	perfecta {210}, imperfecta {010} i {100}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil, elàstica quan és fibrosa
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanca a gris
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,85 a 3,2
Densitat	2,9 a 3,2
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.598 - 1.674, nβ = 1.605 - 1.685, nγ = 1.615 - 1.697; els índexs augmenten amb el contingut de Fe
Birefringència	δ = 0.017 - 0.023
Angle 2V	57° - 90°
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Any d'aprovació	1801
Símbol	Ath
Referències	[1]

L'antofil·lita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del llatí anthophyllum (flor de clau). Es va descriure per primera vegada el 1801. És membre, en aquest ordre, del supergrup dels amfíbols, del grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant, del subgrup d'amfíbols de magnesi-ferro-manganès i del grup del nom arrel antofil·lita.

L'antofil·lita és un amfíbol silicat de magnesi, freqüentment amb impureses de ferro, que es troba en roques metamòrfiques. El clau és el seu color característic. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És un mineral polimorf amb la cummingtonita, amb la seva mateixa fórmula química però amb sistema cristal·lí monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'antofil·lita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Es produeix comunament per metamorfisme de les roques ultrabàsiques, normalment com a mineral secundari per alteració de l'olivina. És freqüent per tant en gneis i esquists cristal·lins rics en magnesi, de la mateixa manera com també pot aparèixer en roques sedimentàries riques en magnesi com són les dolomies. Els minerals normalment associats són el talc, la cordierita i la flogopita. De vegades es presenta en forma fibrosa, i pot ser emprada com asbest en la indústria, amb molts usos malgrat el seu potencial risc per a la salut. Tot i que els exemplars d'antofil·lita aïllats i grans són molt rars, els agregats en geoda d'aquest mineral són de gran bellesa per als col·leccionistes.

Als territoris de parla catalana únicament ha estat descrita a El Voló, al Rosselló (Catalunya del Nord).^[2]

La kupfferita és una varietat d'antofil·lita que conté crom en la seva composició.^[3]

El grup de l'antofil·lita es defineix com amfíbols ortoròmbics de magnesi-ferro-manganès amb simetria del grup espacial Pnma o Pnmn. El grup espacial Pnma es pressuposa, i el grup espacial Pnmn (quan està determinat) s'indica mitjançant el prefix proto-. El grup està compost per les següentes espècies, a més de l'antofil·lita: ferroantofil·lita, protoantofil·lita, protoferroantofil·lita i protomanganoferroantofil·lita. Es troba químicament relacionat amb el grup de la gedrita.^[4]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antofil·lita