Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ferrotschermakita

Infotaula de mineralFerrotschermakita
Fórmula química☐{Ca₂}{Fe2+₃Al₂}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Epònimtschermakite rootname series (en) Tradueix i Ferrós Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedrera de granit B.G.P., La Clarté, Perros-Guirec, Côtes-d'Armor, Bretanya, França
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.05c Modifica el valor a Wikidata
Heys16.21.3
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,7598(6) Å; b = 18,022(1) Å; c = 5,3299(3) Å; β = 104,826(1)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialb2/m
Colorverd a verd fosc, verd-negre a negre, també verd marronós
Exfoliacióperfecta en {110}
Duresa (Mohs)5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllagris-verd clar
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,720 nγ = 1,750
Birefringènciaδ = 0,030
Dispersió òpticarelativament forta
Impureses comunesTi, Mn, Na, K, F, Cl, Mg, Fe
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2016-116
Any d'aprovació2017
SímbolFts Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ferrotschermakita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel tschermakita. Rep el nom per la seva relació rica en ferro amb tschermakita, la qual va rebre el nom de Gustav Tschermak.

Característiques

La ferrotschermakita és un silicat de fórmula química ☐{Ca₂}{Fe2+₃Al₂}(Al₂Si₆O22)(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2017, i la primera publicació data del 2018. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. Es pot confondre amb una almandina amb calci.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrotschermakita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu de Mineralogia del Sistema Museale di Ateneo, de la Universitat de Pàdua, a Itàlia, amb el número de catàleg: 2016-02.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera de granit B.G.P., situada a La Clarté, al municipi de Perros-Guirec, dins el departament de Costes d'Armor (Bretanya, França). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.

Referències

  1. «Ferro-tschermakite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 desembre 2019].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9