Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Potassicferropargasita

Infotaula de mineralPotassicferropargasita
Fórmula química{K}{Ca₂}{Fe2+₄Al}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Epònimpargasite rootname series (en) Tradueix, potassi i ferro Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusKabutoichiba, Kameyama, Prefectura de Mie, Japó
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.10 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,937(5) Å; b = 18,108(6) Å; c = 5,335(4) Å;
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialb2/m
Colornegre
Exfoliacióperfecta en {110}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)6
Lluïssorvítria
Densitat3,34 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,680(2) nβ = 1,690 nγ = 1,698(2)
Birefringènciaδ = 0,018
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 80° a 90°
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2007-053
Any d'aprovació2007
SímbolPfprg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La potassicferropargasita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel pargasita. Rep el nom per la seva relació amb la pargasita i pel seu contingut en potassi i ferro ferrós.

Característiques

La potassicferropargasita és un silicat de fórmula química {K}{Ca₂}{Fe2+₄Al}(Al₂Si₆O22)(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional de la Natura i la Ciència (Japó), amb el número d'espècimen: m29296.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Kabutoichiba, a la ciutat de Kameyama (Prefectura de Mie, Japó). També ha estat descrita en un altre indret de la prefectura de Gifu, també al Japó, així com a l'Argentina, Itàlia, Espanya i l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana podria haver estat descrita per primera vegada a Catalunya a la zona de Bellesguard, a la muntanya del Tibidabo (Barcelona), en unes mostres on es barreja amb la ferropargasita i on aquesta n'és l'espècie dominant.[2]

Referències

  1. «Potassic-ferro-pargasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r gener 2020].
  2. Castanera Moyano, Carles; Mingueza de la Villa, Pedro «Mineralogia de la zona de Bellesguard, muntanya del Tibidabo, Barcelona, Catalunya». Mineralogistes de Catalunya, 15, 2, 11-2023, pàg. 69-76 [Consulta: 24 febrer 2024].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9