Magnesiohornblenda

Magnesiohornblenda
Fórmula química	☐Ca₂(Mg₄Al)(AlSi₇)O22(OH)₂
Epònim	hornblenda i magnesi
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.10
Heys	16.23.6
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,88Å; b = 18,17Å; c = 5,3Å; β = 104,58°
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	de verd a verd obscur a negre-verd a negre, marró
Macles	simples o lamel·lars paral·lelament a {100}
Exfoliació	perfecta - en {110}
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	grisa-verda clara, grisa-blanca
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,616 a 1,680 nβ = 1,626 a 1,695 nγ = 1,636 a 1,700
Birefringència	δ = 0,020
Angle 2V	mesurat: 66° to 85°, calculat: 58° to 88°
Dispersió òptica	r > v o r < v
Impureses comunes	Ti, Mn, Na, K, Cl, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat i mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2017-059 i IMA2012 s.p.
Símbol	Mhbl
Referències	[1][2]

La magnesiohornblenda és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup del nom arrel hornblenda, dins dels amfíbols. El seu nom fa referència al seu contingut de magnesi, d'un vell terme alemany per designar minerals foscos sense valor, horn, i del mineral "blenda", el nom del qual significa enganyar, degut a la similitud que aquest i altres minerals similars tenen amb altres minerals més valuosos que ells.

La magnesiohornblenda és un silicat de fórmula química ☐Ca₂(Mg₄Al)(AlSi₇)O₂₂(OH)₂. A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses de titani, manganès, sodi, potassi, clor i hidrogen. La magnesiohornblenda forma una sèrie de solució sòlida amb la ferrohornblenda, de la qual n'és el terme extrem ric en magnesi. La substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.

Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls prismàtics i també en forma de vores de reaccció en piroxens.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiohornblenda pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrotschermakita, joesmithita, ferrohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

La magnesiohornblenda és comuna en amfibolita, esquists i gabres pegmatítics alcalins. També es forma en tufs soldats, granodiorites, granits i tonalites.

Ha estat trobada a Alemanya, Austràlia, Àustria, el Brasil, Bulgària, el Canadà, Cuba, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, Etiòpia, Finlàndia, França, Grècia, Groenlàndia, Hongria, l'Índia, Itàlia, el Japó, Libèria, Noruega, Nova Zelanda, el Pakistan, Papua-Nova Guinea, Polònia, Portugal, Rússia, Saint Kitts and Nevis, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Sud-àfrica, Suècia, el Regne Unit, la República Txeca, Tanzània i la Xina. A Catalunya s'ha trobat magnesiohornblenda als indrets de la Coma Fosca, la Roca de Ponent i Sant Miquel, a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona).^[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, ortoclasa, plagioclasa, biotita, magnetita i apatita.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnesiohornblenda