Cromiopargasita

Cromiopargasita
Fórmula química	{Na}{Ca₂}{Mg₄Cr3+}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Epònim	prefectura d'Ehime, pargasite rootname series (en) i crom
Localitat tipus	Mina Akaishi, Doi, Shikokuchuo, Prefectura d'Ehime, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.15
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,9176(14) Å; b = 18,0009(12) Å; c = 5,2850(7) Å; β = 105,400(7)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	verd maragda a verd clar
Exfoliació	perfecta en {110}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd clar
Densitat	3,08(3) g/cm³ (mesurada); 3,121 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,644(2) nβ = 1,647(2) nγ = 1,659(2)
Birefringència	δ = 0,015
Pleocroisme	visible
Angle 2V	calculat: 53°
Impureses comunes	Ti, Fe, K
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2011-023
Any d'aprovació	2011
Símbol	Cprg
Referències	[1]

La cromiopargasita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel pargasita. Va ser anomenat originalment ehimeïta, i aprovat per l'IMA l'any 2011 amb aquest nom. Va ser rebatejat al nom actual en la nomenclatura d'amfíbols del 2012.

La cromiopargasita és un silicat de fórmula química {Na}{Ca₂}{Mg₄Cr³⁺}(Al₂Si₆O₂₂)(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional de la Natura i la Ciència (Japó).

Va ser descoberta a la mina Akaishi, situada a Doi, a la ciutat de Shikokuchuo (Prefectura d'Ehime, Japó). També ha estat descrita a la propera dunita d'Higashi-Akaishi, dins la mateixa prefectura japonesa. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.