Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Lacandó

Infotaula de llenguaLacandó
Jach-t’aan
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants560 (2000)[1] 635 (2000)[2]
Oficial aa Mèxic té reconeixement com a llengua nacional
Autòcton deChiapas
EstatMèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües yucateques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSEP
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3lac Modifica el valor a Wikidata
Glottologlaca1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuelac Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1355 Modifica el valor a Wikidata
IETFlac Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1442 Modifica el valor a Wikidata

El lancandó (Jach-t’aan en l'ortografia revisada de l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas)[3] és una de les llengües maies parlada per aproximadament un miler de lacandons a l'estat de Chiapas a Mèxic.[4] Els parlants nadius de lancandon anomenen la seva llengua jach t’aan o hach t'an. Una part de lancandons també parla tzeltal, ch'ol i castellà.[4]

Nombre de parlants

Es tracta d'una llengua amenaçada amb un nombre real de parlants en disputa. El cens de 1990 només va registrar 2 parlants de lacandó a Chiapas. A aquests, es van agregar 474 indígenes considerats com a parlants de maia a les localitats lacandones d'Ocosingo. Per al cens de 1995 i 2000 als 59 i 40 lacandons registrats respectivament, se li van sumar 518 i 595 parlants de llengua maia localitzats en el municipi d'Ocosingo.[5]

Sons

La següent taula recull els fonemes consonàntics de la llengua lacandona.

Consonants

Labials Alveolars Palatals Velars Laríngies
aspirada ejectiva aspirada ejectiva aspirada ejectiva aspirada ejectiva
Nasal m [m] n [n]
Oclusives b' [ɓ] p' [pʼ] t [tʰ] t' [tʼ] k [kʰ] k' [kʼ] 7 [ʔ]
Africades p [p̪ʰ] tz [tsʰ] tz' [tsʼ] ch [tʃʰ] ch' [tʃʼ]
Fricatives s [s] x [ʃ] h [ʜ]
Aproximants l [l] y [j] w [ʋ]
Bategants r [ɾ]

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9