|
Kurripako
El kurripako (kurri=no, páaku=parla; "Parlen amb no") (també anomenat wakwe, wa- 'nostra', kue 'llengua' i baniwa de Içana) és una llengua de la família arawak, parlada quotidianament pel 42% dels kurripakos i compresa pel 86,4% de les persones d'aquesta ètnia indígena.[1] El nombre de parlants oscil·la entre 3.000 i 4.000 persones.[2] OrigenAquest idioma va tenir el seu origen fa uns 3 mil anys, quan es va produir la segona migració de parlants proto-maipure cap a l'alt riu Negro, fins a les conques dels rius Isana, Guainía i Atabapo i l'alt Orinoco.[3][4] DistribucióEls parlants de kurripako habiten actualment en les conques dels rius Isana i Guainía, així com del baix Inírida, l'Atabapo i l'alt Orinoco al departament colombià de Guainía; entre el riu Guaviare i l'Orinoco, en el Vichada, Colòmbia; en l'estat veneçolà d'Amazones i a l'Ayarí i São Gabriel da Cachoeira, estat de l'Amazones (Brasil). DialectesEs coneixen 6 dialecte d'aquest idioma:[5]
FonologiaVocalsRegistra 4 vocals breus i les corresponents 4 llargues.[5]
La posterior o, que alguns lingüistes prefereixen representar com o,[6] es realitza com semitancada [o] a l'interior de la paraula i com la gairebé tancada semiposterior ʊ al final de la paraula. La a es realitza com la gairebé oberta central ɐ quan antecedeix a una consonant nasal o a vegades quan antecedeix la fricativa glotal; en canvi es realitza com mitjana central ə al final de la paraula.[6] ConsonantsPresenta 16 fonemes consonàntics:[6]
Quan antecedeixen a la fricativa glotal /h/, les consonants sonores s'uneixen en un sol fono amb la fricativa glotal a la qual assimilen i es realitzen com a sonores:[6] /ɾ/ com r̥ antecedida de les vocals /a/, /o/; i com ʂ (ʃɾ) antecedit de /i/, /i; /ʐ/ com ʂ; /m/ com m̥, que varia ocasionalment amb ɸ; /n/ com n̥, que varia lliurement amb h; /ɲ/ com ɲ̥, que varia lliurement amb ç; /w/ com ʍ (ʰw), que varia amb ɸ segons el dialecte; /j/ com ʃ i en alguns dialectes com ç. Les oclusives que antecedeixen a la fricativa glotal /h/ es realitzen conjuntament amb aquesta assimilant-la, com a oclusives aspirades pʰ, t̪ʰ, tʰ, kʰ.[6] L'africada alveolar sorda /ʦ/ quan antecedeix la /h/ es realitza conjuntament amb aquesta assimilant-la com l'aspirada ʦʰ; en qualsevol altre context en alguns dialectes pot variar lliurement o ser sustituidapor ʧ; però, sempre i en tots els dialectes es realitza com africada postalveolar sorda ʧ abans de la vocal /i/.[6] L'africada alveolar sonora /ʣ/ no es presenta en alguns dialectes, en els quals és substituït per la /j/.[6] En altres dialectes ocorre com a palatal ʝ.[5] Abans de la vocal /i es realitza com la postalveolar ʤ, que en els dialectes on va desaparèixer el fonema africat sonor és substituïda per /d/.[6] L'oclusiu bilabial sonora /b/, és un fonema que ocorre en molt poques paraules, encara que aquesta present en els diversos dialectes. Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
